Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Funcions sintàctiques |
---|
Subjecte (Subj) i Predicat (Pred) |
Complement del nom (CN) |
Complements del verb (CV): |
Atribut (Atr) Complement directe (CD) Complement indirecte (CI) Complement de règim verbal (CRV) Complement predicatiu (CPred) Complement circumstancial (CC) |
Complement adverbial (CAdv) |
Altres: |
Complement agent (CAgent) Adjunt Aposició Vocatiu |
En gramàtica tradicional el complement indirecte (CI) és una de les funcions sintàctiques dins una oració. En català, va introduït per la preposició a o per a.
La majoria de CI apareixen o bé amb verbs transitius acompanyant un complement directe (1) o bé amb verbs intransitius psicològics en què el subjecte no correspon a la persona que experimenta un sentiment (2):
El complement indirecte de tercera persona és substituïble per un pronom feble o clític:
Els pronoms febles de persona em, et, es, ens i us poden fer la funció de complement indirecte: