Comtat d'Astarac

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Comtat d'Astarac

Tipus	comarca d'Occitània, província històrica de França i estat desaparegut
Localització
43° 31′ N, 0° 24′ E / 43.51°N,0.4°E / 43.51; 0.4
Província històrica	Gascunya
Geografia
Part de	Gascunya
Dades històriques
Creació	920
Dissolució	segle XIII
Organització política
• Comte	Arnau I Garcés d'Astarac (926–960)

El comtat d'Astarac fou una jurisdicció feudal que va tenir per centre Castillon (avui Vilafranca) i més tard Miranda. Aquesta darrera fou fundada el 1280 per Bernat III d'Astarac i va ser acabada el 1288 esdevenint el 1297 la capital comtal.

El 926 Garcia I el Corb de Gascunya va repartir els seus dominis i va donar al fill segon Guillem el Fesenzac i l'Armanyac amb títol comtal mentre el fill tercer Arnau I Nonat va rebre el territori d'Astarac també amb títol comtal. El Bearn, Agenès, Les Landes i el Litoral restaren en mans dels ducs. Arnau va dividir el seu llegat al morir el 960: Astarac pel seu fill gran Garcia, i l'Aure, amb títol comtal per al segon Arnau (que no va tenir fills i el va heretar sa germana Faquilena que al casarse amb Ramon comte de Bigorra mort el 956 li va aportar el comtat i el seu fill Oriol va ser el cap de la branca d'Aure de Bigorra). Arnau II fou pare d'Odó abat de Simorra i després bisbe d'Auch, del seu successor Guillem, de Bernat Pelagós, que va rebre el territori de Pardiac amb títol comtal; i de Ramon que va rebre el vescomtat de Persan. El 1511 la línia es va exingir i va passar als Grailly comtes de Candale i Beanuges fins a la seva extinció el 1593.