El comtat de Cook (en anglès: Cook County), fundat el 1831, és un dels 102 comtats de l'estat nord-americà d'Illinois. És el segon comtat més poblat dels Estats Units després del comtat de Los Angeles. L'any 2008, el comtat tenia 5.294.664 habitants i una densitat poblacional de 2.161 persones per km², albergant al 43.3% del total de la població de l'estat d'Illinois. La població del comtat de Cook és major que la de 29 estats i la població combinada dels set estats menys poblats.[1] La seu del comtat és Chicago. El comtat rep el seu nom en honor de Daniel Pope Cook. El comtat es troba dins de l'àrea metropolitana de Chicago.