Conca del pol sud-Aitken

Conca del pol sud-Aitken
Dades generals
Tipus	cràter d'impacte
Cos astronòmic	Lluna
Epònim	pol sud de la Lluna i Aitken (cràter)
Dades geogràfiques
Coordenades	53° S, 169° O / 53°S,169°O / -53; -169
Diàmetre	2.500 km
Altitud	−9,1 km
Profunditat	13 km
Quadrangle	LQ24
Localització

La conca Aitken, situada a la Lluna, és una de les majors estructures d'impacte del sistema solar, solament superada per la Conca Borealis del planeta Mart. Té un diàmetre de 2500 quilòmetres i una profunditat de 12 quilòmetres. És la conca més gran, més antiga i més profunda de la Lluna.^[1]

Encara que la seva existència ja va ser sospitada el 1962 sobre la base de la presència de grans muntanyes en el pol sud lunar, no es va confirmar totalment fins a l'arribada de les missions Apollo mitjançant mesuraments altimètrics per làser. Posteriorment, el 1990, la sonda Galileu en el seu sobrevol de la Terra de camí a Júpiter la va poder fotografiar,^[2] i finalment el 1994 la sonda Clementine la va estudiar en major detall.

Que les anàlisis de les dades enviades per les missions anteriorment citades no haguessin oposat materials del mantell lunar en aquesta conca (en el seu lloc, en la seva majoria materials de l'escorça lunar) i que la Lluna no hagués estat destruïda per un impacte de tal magnitud fa sospitar que el cos que la va formar va impactar amb un angle baix i a més a baixa velocitat. També s'especula que aquest impacte va alliberar a l'espai una gran quantitat de roques que posteriorment van caure de nou a la Lluna i a la Terra, explicant així el fort bombardeig que es va produir en amb prou feines 100 milions d'anys, de fa 3950 milions d'anys a fa 3850 milions d'anys i que va formar noves conques d'impacte en la Lluna.^[3]

Encara que situada en gran part en la cara oculta de la Lluna, la vora d'aquesta conca d'impacte pot ser vista des de la Terra mitjançant telescopi si la libració lunar, ja que és una gran cadena de muntanyes que s'estén per la zona del pol sud lunar, de vegades conegudes com a Montes Leibnitz encara que el nom no ha estat considerat oficial per la Unió Astronòmica Internacional. Algunes d'aquestes muntanyes són molt altes, amb una altura de 9 quilòmetres al voltant dels terrenys circumdants, i estan a més banyades per la llum solar durant gairebé tot el temps.

No és una denominació oficial de la Unió Astronòmica Internacional, encara que és un terme comunament utilitzat en textos selenogràfics per referenciar altres elements menors.