Conreu

Camp de creïlles
Plantant arròs al Cano d'Alginet, 1949, País Valencià

El conreu és fer al sòl i a les plantes les tasques necessàries perquè fruitin. En un sentit més general, és l'explotació i cria d'éssers vius, especialment vegetals (Vegeu també: ramaderia). El conreu inclou, com a més principals, les labors d'adobar el sòl, sembrar, esporgar, collir els fruits, cavar, llaurar i regar.[1] El 2013 a Catalunya hi havia 570.876 hectàrees de conreu de secà i 265.860 de regadiu.[2]

La protecció de conreus és la tècnica que s'ocupa dels agents que causen afeccions als conreus i a les collites, la relació que estableixen amb la planta, els efectes que produeixen en ella i els mètodes i estratègies per a controlar-los. El seu objectiu és reduir la incidència d'uns determinats éssers vius que es consideren perjudicials per als conreus. El seu codi d'especialitat UNESCO és el 3103.04 dins de la disciplina d'Agronomia.

Alguns consideren el conreu com una de les equivocacions més grans, car, si bé l'ús de tècniques de conreu intensiu permeten d'obtenir un gran rendiment de la terra i alimentar una població major; aquest mateix conreu acaba per empobrir la terra i la diversitat biològica.

  1. «Conreu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Catalunya en xifres, Diari Ara, 11 setembre 2014, p.16

Developed by StudentB