Conservadorisme

«Conservador» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Conservació i restauració».

El conservadorisme és un terme relativista utilitzat per a descriure les ideologies polítiques que afavoreixen els valors tradicionals, és a dir, els costums i creences culturals, com els religiosos o els nacionals. Ja que cada cultura té diversos valors establerts, els conservadors en diferents cultures tenen diferents metes. Alguns conservadors intenten preservar l'statu quo, mentre que uns altres intenten tornar als valors d'una època anterior, l'statu quo anterior.

En el context polític, es denomina conservadorisme opinions i posicionaments, generalment de centredreta i dreta, que afavoreixen tradicions^[1] i que són adversos als canvis bruscos considerats com radicals. En el social, els conservadors defensen valors familiars i religiosos. Generalment el conservadorisme s'associa al nacionalisme i el patriotisme. En l'aspecte econòmic, els conservadors històricament es van posicionar com proteccionistes –en oposició al lliurecanvisme econòmic–. Actualment aquesta associació és menys clara, ja que durant segle xx alguns dels partits conservadors van adoptar posicions liberals en fusionar-se amb partits d'aquesta tendència (el que s'ha vingut a anomenar conservadorisme liberal), aliats en la defensa de l'ordre socioeconòmic capitalista. Consegüentment, en l'actualitat en el conservadorisme polític coexisteixen diverses postures sobre l'aspecte econòmic.

Igualment, encara que molts conservadors contemporanis es defineixen com a partidaris de la democràcia, alguns altres proposen o defensen posicions monàrquiques.

Així, ja que en general mentre alguns cerquen mantenir les condicions presents d'altres cerquen tornar a situacions anteriors, existeix una certa confusió –fins i tot dins d'una mateixa cultura política– sobre els qui serien, en un moment donat, «conservadors». Martin Blinkhorn, per exemple, pregunta: «Qui són els conservadors a la Rússia d'aquests dies? són els estalinistes irredempts o els reformadors que han acceptat les visions polítiques de dreta dels conservadors moderns, tal com Margaret Thatcher».^{[cal citació]}