Nom original | (la) Flavius Valerius Constantius |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (la) Flavius Constantius c. 250 Dardània |
Mort | 25 juliol 306 (55/56 anys) Eboracum (Britannia) |
Causa de mort | causes naturals |
Emperador romà | |
1r maig 305 (Gregorià) – 25 juliol 306 (Gregorià) | |
Senador romà | |
Dades personals | |
Religió | Religió de l'antiga Roma |
Activitat | |
Ocupació | polític |
Període | Baix Imperi Romà |
Altres | |
Títol | August (305–) Cèsar (293–305) |
Família | Dinastia constantiniana |
Cònjuge | Helena de Constantinoble Flàvia Maximiana Teodora |
Fills | Flavi Hannibalià () Constanci I ClorFlàvia Maximiana Teodora Anastàsia () Constanci I ClorFlàvia Maximiana Teodora Eutròpia () Constanci I ClorFlàvia Maximiana Teodora Flàvia Valèria Constància () Constanci I ClorFlàvia Maximiana Teodora Constantí I el Gran () Constanci I ClorHelena de Constantinoble Juli Constantí () Constanci I ClorFlàvia Maximiana Teodora Flavi Dalmaci () Constanci I ClorFlàvia Maximiana Teodora |
Pares | Eutropi Maximià i Claudia Crispina |
Flavi Valeri Constanci (llatí: Flavius Valerius Constantius; nascut el 31 de març d'un any proper al 250 i mort el 25 de juliol del 306), conegut habitualment com a Constanti I Clor en la historiografia romana, fou emperador de l'Imperi Romà a finals del segle iii i principis del segle iv, primer com a cèsar (emperador de rang inferior) entre el 293 i el 305 i seguidament com a august (emperador de rang superior) entre el 305 i la seva mort el 306.
El renom Clor (del grec Χλωρός, Khlorós 'el pàl·lid') li fou donat pels escriptors romans d'Orient molt més tard. Va dedicar la major part de la seva carrera militar a donar suport a Maximià en la defensa de Britànnia i la frontera del Rin. Poc abans de morir va demanar a les seves tropes que nomenessin successor el seu fill Constantí, incomplint el que havia acordat amb els emperadors de la tetrarquia, amb els qui havia acordat que la part occidental de l'Imperi Romà seria confiada a Sever.