El consumisme és un corrent econòmic fonamentat en l'increment infinit de consum de béns.[1]
És una opció filosòfica i econòmica que preconitza que la felicitat rau en la compra de béns i serveis i així es contribueix al creixement econòmic.
Es centra en la idea de l'imaginari col·lectiu, ja que es creen una sèrie de valors comuns de la societat en la qual tothom té la necessitat de comprar i consumir el mateix producte.
L'opció es resumeix en la frase irònica «compro, per tant existeixo»,[2] una paràfrasi de la idea de René Descartes (1596-1650) «penso, per tant existeixo». El model econòmic del consum infinit en una Terra de recursos finits és subjecte de crítica, pel desgast i el seu impacte en els recursos naturals i l'equilibri ecològic. La terra no té prou recursos (sòl arable, primeres matèries…) per poder generalitzar a tots els habitants del planeta el volum de consum de recursos per capita de la societat occidental. Per la seva influència en el canvi climàtic, els mètodes de producció per respondre a la demanda creixent inherent al consumisme produeixen residus tòxics i altres efectes que redueixen encara més els recursos limitats d'aigua potable i terra arable.[3]