El contracte d'arrendament financer o lísing (del mot anglès leasing) és un contracte mercantil de col·laboració que té per objecte exclusiu la cessió de l'ús de béns mobles o immobles, adquirits amb aquesta finalitat segons les especificacions del futur usuari a canvi d'una contraprestació consistent en l'abonament periòdic de les quotes.
El lísing sorgeix normalment dins l'àmbit de la col·laboració entre empreses. L'empresari que necessita determinats béns (principalment béns d'equip, plantes o instal·lacions industrials) i no disposa o no vol arriscar el capital necessari per a comprar-los, contracta amb una societat d'arrendament financer, que es compromet a adquirir-los en nom i per compte propi i a cedir-ne l'ús. En el moment de finalitzar-se el contracte, l'arrendatari té la facultat d'exercitar una opció de compra sobre el bé objecte del contracte. Si no exercités aquesta opció, l'arrendador podrà cedir el bé en qüestió a un nou usuari.
La finalitat d'aquest tipus de contracte és la mobilització de la riquesa, així com facilitar i finançar l'adquisició de determinats béns. Aquest és el motiu pel qual no s'ha d'incloure dins l'àmbit de les compravendes especials, perquè no és una compravenda, sinó una activitat financera.