El control social, és un conjunt de pràctiques, actituds, regulacions i normes (explícites o no) establertes dins la societat amb l'objectiu de mantenir l'organització d'aquesta: l'ordre social establert. El control social, per tant, té com a objectiu aconseguir la conformitat dels individus i grups socials envers l'orde social. Són aquestes conductes que eviten, o intenten evitar, la desviació i la marginació.
La vida en societat fa imprescindible que es desenvolupin mecanismes que garanteixin que els membres del grup es comportaran segons els valors i les normes establertes. El control social sempre ha estat associat a la reacció d'una determinada societat davant una conducta desviada. Aquestes reaccions o mecanismes poden presentar-se de maneres diverses. D'una banda, Poden aparèixer de forma informal, per exemple els prejudicis, els valors, les creences, les tradicions, etc. En altres paraules, normes no explícites socialment acceptades que desanimen als individus a desviar-se dels comportaments previsibles. D'altra banda, poden manifestar-se de manera més explícita, com podria ser l'ús de la violència o la força, sancions legals o penals (per exemple, multa o inclús la sanció per pena de mort); aquestes formes més explícites son mecanismes coactius o coercitius. No obstant això, aquest no només va dirigit a perseguir aquells individus que han comès alguna infracció de les normes, sinó que també vetlla perquè la totalitat dels membres d'un col·lectiu es mantingui dins d'uns determinats paràmetres de comportament. Arran de la progressiva complexitat de les societats modernes,[1] aquests mecanismes han progressat i s'han sofisticat amb el pas del temps.