Convencions de Ginebra

No s'ha de confondre amb Protocol de Ginebra.
Plantilla:Infotaula esdevenimentConvencions de Ginebra
Imatge
SobrenomGeneva Suggestions Modifica el valor a Wikidata
Tipustractat internacional
dret internacional humanitari Modifica el valor a Wikidata
Temadret de guerra Modifica el valor a Wikidata
Format per

Les Convencions de Ginebra són l'intent de normativitzar el Dret Internacional Humanitari. Són el resultat dels esforços de Jean Henri Dunant, creador de la Creu Roja. Estan formades per una sèrie de tractats internacionals signats a Ginebra, Suïssa, entre 1864 i 1949 amb la finalitat de minimitzar els efectes de la guerra sobre els soldats i els civils.[1] Dos protocols addicionals a la convenció de 1949 van ser aprovats el 1977, i un tercer el 2005.

Les Convencions de Ginebra defineixen àmpliament els drets bàsics dels presoners en temps de guerra (civils i personal militar), i van establir proteccions per als ferits i malalts i van proporcionar proteccions als civils dins i al voltant d'una zona de guerra; a més, la Convenció de Ginebra també defineix els drets i les proteccions concedides als no combatents. Les Convencions de Ginebra només afecten els combatents en guerra; no aborden l'ús d'armes de guerra, que en canvi són tractades per les Convencions de l'Haia de 1899 i 1907, que es refereixen a les armes convencionals, i el Protocol de Ginebra, que es refereix a la guerra biològica i química.

Les convencions de 1949 han estat signades per més de 190 països,[2][3] el primer protocol per 150, i el segon protocol per 145.

  1. «Convencions de Ginebra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Estats signataris de la Convenció de Ginebra del 12 agost 1949». Comitè Internacional de la Creu Roja. [Consulta: 3 març 2014].
  3. «State Parties / Signatories: Geneva Conventions of 12 August 1949». International Humanitarian Law. International Committee of the Red Cross. [Consulta: 22 gener 2007].

Developed by StudentB