El cooperativisme o moviment cooperatiu és una doctrina i moviment socioeconòmic estès arreu del món que propugna per la difusió, desenvolupament i consolidació de les cooperatives, considerades com a sistema ideal d'organització de l'activitat socioeconòmica. Va sorgir des del moviment obrer a mitjan segle XIX, en un context de revolució industrial, per fer front a les pèssimes condicions de vida del proletariat en el sistema econòmic capitalista. A partir de l'autoorganització popular, l'ajuda mútua, la democràcia, el progrés tècnic i l'orientació a satisfer necessitats humanes, pretén construir gradualment i pacíficament una economia que beneficiï de manera equitativa tots els individus de la societat, aportant noves fonts de treball i benestar.[1][2][3][4][5]
Se sol indicar la Cooperativa de Consum de Rochdale (1844) com l'organització que va inspirar els principis del cooperativisme internacional i va impulsar la creació de l'Aliança Cooperativa Internacional. Diversos pensadors socialistes i anarquistes van influir en la visió dels pioners de Rochdale, entre els quals destaca Robert Owen, que va propugnar per un cooperativisme industrial. Altres cooperativistes que van influir en la creació del moviment cooperatiu van ser Charles Fourier, Louis Blanc, Phillippe Buchez, Claude-Henri de Rouvroy, Charles Gide, Pierre-Joseph Proudhon i Franz Hermann Schulze. Tot i que el moviment cooperativista va expandir-se en aquest període, existeixen antecedents de pràctiques cooperatives anteriors.[4][3]