Back Kopernikium Afrikaans ኮፐርኒኪየም Amharic Copernicio AN कोपरनिसियम ANP كوبرنيسيوم Arabic كوبرنيسيوم ARZ Coperniciu AST Kopernisium Azerbaijani Коперниций Bashkir Kopernikium BAN

Copernici

Copernici
112Cn
roentgeni ← copernici → nihoni
Hg
↑
Cn
↓
(Uhq)
Aspecte
Desconegut
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Copernici, Cn, 112
Categoria d'elements Metalls de transició
Grup, període, bloc 12, 7, d
Pes atòmic estàndard [285]
Configuració electrònica [Rn] 5f14 6d10 7s2
(predit)[1]
2, 8, 18, 32, 32, 18, 2
(predit)
Configuració electrònica de Copernici
Propietats físiques
Fase Desconeguda
Densitat
(prop de la t. a.) 		23,7 (predit)[1] g·cm−3
Punt d'ebullició 357+112
−108 K, 84+112
−108[2] °C
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 4, 2, 1, 0 (predit)[1][3][4]
Energies d'ionització
(més) 		1a: 1.154,9 (estimat)[1] kJ·mol−1
2a: 2.170,0 (estimat)[1] kJ·mol−1
3a: 3.164,7 (estimat)[1] kJ·mol−1
Radi atòmic 147 (predit)[1][4] pm
Radi covalent 122 (predit)[5] pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Hexagonal compacta (predit)[6]
Nombre CAS 54084-26-3
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del copernici
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
285Cn sin 29 s α 9,15,9,03? 281Ds
285mCn ? sin 8,9 min α 8,63 281mDs ?
283Cn sin 4 s[7] 90% α 9,53,9,32,8,94 279Ds
10% FE
283mCn ?? sin ~7,0 min FE
Només s'inclouen els isòtops de semivida superior a 1 segon

El copernici és l'element químic sintètic de símbol Cn i nombre atòmic 112. Forma part del 7è període de la taula periòdica i del grup 12, just sota el mercuri, és un metall de transició. La seva aparença física no es coneix encara, però podria calcular-se, sabent que per ara l'isòtop conegut, de 285 de massa atòmica, té una vida mitjana de 0,24 ms.[8][9] Fou sintetitzat per primera vegada el 1996 per un equip internacional dirigit per Sigurd Hofmann al laboratori de la Societat per a la Recerca en Ions Pesants (GSI) a Darmstadt, Hessen, Alemanya. El seu nom honra a l'astrònom polonès Nicolau Copèrnic (1473-1543) autor del model heliocèntric del sistema solar.

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3a edició. Dordrecht (Països Baixos): Springer Science+Business Media, 2006. ISBN 1-4020-3555-1. 
  2. ↑ Eichler, R.; Aksenov, N. V.; Belozerov, A. V.; Bozhikov, G. A.; Chepigin, V. I.; Dmitriev, S. N.; Dressler, R.; Gäggeler, H. W.; Gorshkov, A. V. «Thermochemical and physical properties of element 112». Angewandte Chemie, 47, 17, 2008, pàg. 3262–6. DOI: 10.1002/anie.200705019 [Consulta: 5 novembre 2013].
  3. ↑ H. W. Gäggeler. «Gas Phase Chemistry of Superheavy Elements» p. 26–28. Paul Scherrer Institute, 2007.
  4. ↑ 4,0 4,1 Fricke, Burkhard «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties». Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, 21, 1975, pàg. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498 [Consulta: 4 octubre 2013].
  5. ↑ Chemical Data. Copernicium - Cn, Royal Chemical Society
  6. ↑ Gaston, Nicola; Opahle, Ingo; Gäggeler, Heinz W.; Schwerdtfeger, Peter «Is eka-mercury (element 112) a group 12 metal?». Angewandte Chemie, 46, 10, 2007, pàg. 1663–6. DOI: 10.1002/anie.200604262 [Consulta: 5 novembre 2013].
  7. ↑ Chart of Nuclides. Brookhaven National Laboratory
  8. ↑ Garritz, Andoni. Química. Pearson Educación, 1998, p. 856. 
  9. ↑ Parry, Robert W. Química: fundamentos experimentales. Reverte, 1973, p. 703. 

Developed by StudentB