Back Hart Afrikaans Herz ALS ልብ Amharic Corazón AN Heorte ANG Ejit ANN हृदय ANP قلب Arabic ܠܒܐ ARC قلب ARZ

Cor

Per a altres significats, vegeu «Cor (desambiguació)».
Infotaula anatomiacor
Diagrama d'un cor humà
Detalls
Llatícor Modifica el valor a Wikidata
Part desistema circulatori Modifica el valor a Wikidata
artèria coronària dreta i artèria coronària esquerra Modifica el valor a Wikidata
vena cava superior Modifica el valor a Wikidata
Innervacióplexe cardíac Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
MeSHD006321 Modifica el valor a Wikidata
TAA12.1.00.001 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Grayp.526
EB Onlinescience/heart Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica

El cor és un òrgan muscular anatòmicament complex, que impulsa la sang a través dels vasos sanguinis del sistema circulatori, la qual proveeix les cèl·lules de l'organisme amb oxigen i nutrients. És l'element central del mediastí, la regió anatòmica compresa entre els dos pulmons.

En mamífers i ocells, el cor es divideix en quatre cambres: l'atri dret, l'atri esquerre, el ventricle dret i el ventricle esquerre.[1] En canvi, els peixos tenen únicament un atri i un ventricle,[2] mentre que els rèptils disposen de tres cambres.[3] El flux de sang en els cors sans només té un sentit, fenomen que s'assegura gràcies a la presència de vàlvules cardíaques.[4]

El cor es troba envoltat per un sac protector, el pericardi, que conté una petita quantitat de líquid amortidor.[5] Internament, el cor està constituït per tres capes histològiques diferents: l'epicardi, el miocardi i l'endocardi.[6]

El bombament de sang del cor requereix de dos moviments complementaris, la sístole, o contracció, i la diàstole, o relaxació. La sang surt del cor sempre a través de les artèries, concretament l'artèria aorta i les artèries pulmonars; mentre que hi torna a entrar a través de la vena cava i les venes pulmonars.[7]

El cor d'un vertebrat es compon de múscul cardíac, un teixit de múscul estriat involuntari que només es troba en aquest òrgan.[8] El cor humà mitjà, bategant a 72 pulsacions per minut, batrà aproximadament 2.500 milions de vegades al llarg de la vida (uns 66 anys). Pesa una mitjana de 250-300 g en les femelles i 300-350 g en els mascles.[9]

  1. ↑ Anderson RH, Spicer DE, Brown NA, Mohun TJ «The development of septation in the four-chambered heart» (en anglès). Anatomical Record (Hoboken), 2014 Ag; 297 (8), pp: 1414-1429. ISSN 1932-8494. DOI: 10.1002/ar.22949. ISSN: 1932-8486. PMID: 24863187 [Consulta: 26 desembre 2019].
  2. ↑ Environmental Science Investigation «The fish heart - the pump» (en anglès). Vanishing fish, Circulation. Stanford University, 2018; Maig (rev), págs: 1. Arxivat de l'original el 9 de febrer 2020 [Consulta: 13 novembre 2019].
  3. ↑ Koshiba-Takeuchi, K; Mori, AD; Kaynak, BL; Cebra-Thomas, J; Sukonnik, T; Georges, RO; Latham, S; Beck, L; Henkelman, RM; et al «Reptilian heart development and the molecular basis of cardiac chamber evolution» (en anglès). Nature, 2009 Set 3; 461 (7260), pp: 95-98. DOI: 10.1038/nature08324. PMC: 2753965. PMID: 19727199 [Consulta: 10 gener 2020].
  4. ↑ Poelmann, RE; Gittenberger-de Groot, AC «Development and evolution of the metazoan heart» (en anglès). Dev Dyn, 2019 Ag; 248 (8), pp: 634-656. DOI: 10.1002/dvdy.45. PMC: 6767493. PMID: 31063648 [Consulta: 10 gener 2020].
  5. ↑ Ben-Horin S, Shinfeld A, Kachel E, Chetrit A, Livneh A «The composition of normal pericardial fluid and its implications for diagnosing pericardial efusions» (en anglès). Am J Med, 2005 Jun; 118 (6), pp: 636-640. ISSN 1555-7162. DOI: 10.1016/j.amjmed.2005.01.066. PMID: 15922695 [Consulta: 3 desembre 2019].
  6. ↑ Arackal, A; Alsayouri, K «Histology, Heart» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Jul 23; NBK545143 (rev), pàgs: 6. PMID: 31424727 [Consulta: 8 octubre 2019].
  7. ↑ Bamalan OA, Soos MP «Anatomy, Thorax, Heart Great Vessels» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Oct 4; NBK547680 (rev), pàgs: 5. PMID: 31613460 [Consulta: 18 octubre 2019].
  8. ↑ Megías M, Molist P, Pombal MA «Muscular, Cardiaco» (en castellà). A: Atlas de histología vegetal y animal: Tejidos animales. Facultad de Biología, Universidad de Vigo, 2019; Des 30 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 19 gener 2020].
  9. ↑ Kumar, V; Abbas, AK; Fausto, N. Robbins and Cotran Pathologic Basis of Disease (en anglès). 7a edició. Elsevier Saunders, 2005, p. 556. ISBN 9780721601878. 

Developed by StudentB