Correlatius en esperanto

Bandera de l'esperantoEsperanto
	Aquest article pertany a la sèrie de l'esperanto
Idioma
	Esperanto \| Convenció X \| Correlatius \| Gramàtica \| Lletres \| Fonologia \|
Història
	Història \| Zamenhof \| Protoesperanto \| Fundamento \| Unua Libro \| Declaració de Boulogne \| Manifest de Praga \|
Cultura
	Cultura \| Esperantistes \| Esperantujo \| Cinema \| La Espero \| Literatura \| Parlants natius \| Bandera \| Dia de Zamenhof
Organitzacions i serveis
	Acadèmia d'Esperanto \| Pasporta Servo \| TEJO \| UEA \| SAT \| Congrés mundial
Associacions d'esperanto
	Països Catalans \| Món
Temes relacionats
	Llengua auxiliar \| Llengua planificada \| Ido \| Interlingua \| Volapük \| Anacionalisme
Wikimedia
	Vikipedio \| Vikivortaro \| Vikicitaro \| Vikifonto \| Vikilibroj \| Vikikomunejo \| Vikispecoj

En esperanto hi ha un grup de paraules, conegudes com a tabel-vortoj ("paraules de la taula" o vocabulari de paraules correlatives), que té una estructura lògica interna, de manera que les seves formes segueixen una analogia com la relació que hi ha entre paraules d'un mateix tipus, com aquestes:

quin, aquest, algun, tots, cap
quant, tant, una mica, tot, gens
qui, aquest, algú, tothom, ningú
què, això, alguna cosa, tot, res
on, aquí, allà, arreu, enlloc
quan, ara, llavors, sempre, mai
etc.

Aquesta és la taula completa amb la traducció al català:

'
terminació → inici ↓	A qualitat	AL causa	AM temps	E lloc	EL manera	ES pertinença	O objecte	OM quantitat	U persona
KI interrogatiu, quin	Kia quin, de quina mena	Kial perquè	Kiam quan	Kie on	Kiel com	Kies de qui	Kio què	Kiom quant, quants	Kiu qui, quin, el qual
TI demostratiu, un determinat	Tia tal, de tal mena, aquell	Tial per això	Tiam llavors	Tie allà	Tiel així, tan	Ties d'aquell	Tio això, allò	Tiom tant, tants, tan	Tiu aquell
I indefinit, algun	Ia algun, d'alguna mena	Ial per alguna causa	Iam alguna vegada	Ie en algun lloc	Iel d'alguna manera	Ies d'algú	Io quelcom, alguna cosa	Iom una mica, un poc, uns quants	Iu algú, algun
ĈI universal, tots	Ĉia cada, tot, qualsevol	Ĉial per qualsevol causa	Ĉiam sempre	Ĉie a tot arreu	Ĉiel de qualsevol manera	Ĉies de tots, de tothom	Ĉio cada cosa, tot, qualsevol	Ĉiom tot, tots	Ĉiu cada un, cadascú, tothom
NENI negatiu, cap	Nenia cap (ni un)	Nenial per cap causa	Neniam mai	Nenie enlloc	Neniel de cap manera	Nenies de ningú	Nenio (no) res	Neniom (no) gens, cap	Neniu cap, ningú

Les formes acabades en -E poden prendre els sufixos d'acusatiu -N quan és necessari, per indicar el lloc de destinació d'un moviment. Exemples: tien (cap allà). En canvi no existeix una sèrie de paraules anàlogues per expressar lloc d'origen d'un moviment, en aquest cas cal fer servir la construcció amb la preposició de, exemple: de kie? (des d'on?).

Les formes acabades en -A, -O, -U poden prendre els sufixos de plural -J i/o d'acusatiu -N quan és necessari, com els adjectius i noms. Exemples: tiuj estas amikoj (aquests són amics), punis iun (han castigat algú).

Les formes acabades en -OM expressen quantitat, i són invariables tant per a expressar quantitat d'una substància com a per a indicar un nombre d'elements. Exemples: kiom lakto estas bezonata? (quanta llet cal?), kiom infanoj volas veni? (quants nens volen venir?).