Bandera dels cosacs del Don | |
Tipus | ètnia, territori dependent, branca de servei i host cosaca |
---|---|
Població total | 1.500.000 en 1918; 140.000 en 2010[1] |
Llengua | Dialecte del rus |
Religió | cristianisme ortodox, Vells creients, budisme tibetà i calmucs |
Grups relacionats | Russos, ucraïnesos,[2] calmucs, tàtars |
Geografia | |
Estat | Imperi Rus |
Continent | Europa |
Regions amb poblacions significatives | |
Rússia: Rostov i Volgograd |
Els cosacs del Don,en rus:Донские казаки, eren les tropes de cosacs més nombroses dins l'Imperi Rus. Constituïen forces militars de frontera des de finals del segle xvi fins principi del segle xx. Se situaven a una zona separada anomenada Zona de l'Exèrcit del Don la qual comprenia part de les regions actuals de Luhansk i Donetsk a Ucraïna i part de les regions de Rostov, Volgograd, Vorónej i la República de Calmúquia dins la Federació russa. El nom històric està associat amb el riu Don de la conca del Mar d'Azov. La paraula 'cosac' també s'aplicava a migrants, germans lliures i bandits.[3] La societat cosaca era democràtica i les decisions més importants es prenien durant una Assemblea Comuna (Казачий Круг). L'Assemblea escollia autoritats temporals s — atamans.
L'any 1913 el nombre de cosacs del Don era d'1.525.000 incloent 30.000 cosacs calmucs, el territori de les tropes de cosacs del Don era de 141.000 km². El centre administratiu de les tropes era la ciutat de Novotxerkassk.[4] Dins la zona militar estaven ubicades 135 viles cosaques.
D'acord amb el darrer cens, només en el territori de la Federació russa, més de 140,000 persones registraven la seva etnicitat com "Cosaca."