Cosac del Don

Infotaula grup humàCosacs del Don
Донские казаки

Bandera dels cosacs del Don
Tipusètnia, territori dependent, branca de servei i host cosaca Modifica el valor a Wikidata
Població total1.500.000 en 1918; 140.000 en 2010[1]
LlenguaDialecte del rus
Religiócristianisme ortodox, Vells creients, budisme tibetà i calmucs Modifica el valor a Wikidata
Grups relacionatsRussos, ucraïnesos,[2] calmucs, tàtars
Geografia
EstatImperi Rus Modifica el valor a Wikidata
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
Regions amb poblacions significatives
Rússia Rússia: Rostov i Volgograd

Els cosacs del Don,en rus:Донские казаки, eren les tropes de cosacs més nombroses dins l'Imperi Rus. Constituïen forces militars de frontera des de finals del segle xvi fins principi del segle xx. Se situaven a una zona separada anomenada Zona de l'Exèrcit del Don la qual comprenia part de les regions actuals de Luhansk i Donetsk a Ucraïna i part de les regions de Rostov, Volgograd, Vorónej i la República de Calmúquia dins la Federació russa. El nom històric està associat amb el riu Don de la conca del Mar d'Azov. La paraula 'cosac' també s'aplicava a migrants, germans lliures i bandits.[3] La societat cosaca era democràtica i les decisions més importants es prenien durant una Assemblea Comuna (Казачий Круг). L'Assemblea escollia autoritats temporals s — atamans.

Un cosac del Don l'any 1821. Un dibuix de Fyodor Solntsev, 1869
Cosac del Don a principi del segle xix.

L'any 1913 el nombre de cosacs del Don era d'1.525.000 incloent 30.000 cosacs calmucs, el territori de les tropes de cosacs del Don era de 141.000  km². El centre administratiu de les tropes era la ciutat de Novotxerkassk.[4] Dins la zona militar estaven ubicades 135 viles cosaques.

D'acord amb el darrer cens, només en el territori de la Federació russa, més de 140,000 persones registraven la seva etnicitat com "Cosaca."

  1. Demoscop Weekly - As separate nation in Russian Census (2010)
  2. Russian History Dating Back to the Most Ancient Times per Vassili Tatísxev Vol.1., capítol 33:7. 1739
  3. В.О. Ключевский. «Курс русской истории.»
  4. Baron, Samuel H. Bloody Saturday in the Soviet Union: Novocherkassk, 1962 (en anglès). Stanford University Press, 2001, p. 11. ISBN 0804740933. 

Developed by StudentB