Back كهف ألتميرا Arabic كهف التاميرا ARZ Cueva d'Altamira AST Altamira mağarası Azerbaijani Альтамира Bashkir Альтаміра (пячора) Byelorussian Алтамира (пещера) Bulgarian আলতামিরা গুহা Bengali/Bangla Cuevas de Altamira CEB Altamira Czech

Cova d'Altamira

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Cova d'Altamira i art rupestre paleolític del nord d'Espanya
Imatge
Pintura a la Cova d'Altamira
Nom en la llengua original(es) Cueva de Altamira Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCova
Part deCova d'Altamira i art rupestre paleolític del nord d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Períodemagdalenià Modifica el valor a Wikidata
Artista(anònim)
Construcciómil·lenni XXXV aC ↔ mil·lenni XIII aC
mil·lenni XIII aC ↔ mil·lenni XI aC Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Mesura22,5 (alçària) × 11 (amplada) m
SuperfíciePatrimoni de la Humanitat: 0,32 ha
zona tampó: 16 ha Modifica el valor a Wikidata
Altitud95 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSantillana del Mar (Cantàbria) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSantillana del Mar
Cantàbria
Espanya
Map
 43° 22′ 37″ N, 4° 07′ 11″ O / 43.37694°N,4.11975°O / 43.37694; -4.11975
Bé d'interès cultural
Data2078
IdentificadorRI-51-0000266
Patrimoni de la Humanitat  
Tipus  → Europa-Amèrica del Nord
Data1985 (9a Sessió)
Data de finalització2008
Identificador310
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data200 (?a Sessió)
Identificador310

La cova d'Altamira és una cavitat natural a la roca en què es conserva un dels cicles pictòrics i artístics més importants de la Prehistòria. És al municipi de Santillana del Mar (Cantàbria, Espanya),[1] a uns dos quilòmetres del centre urbà, en un prat del qual va prendre el nom.

Des del seu descobriment el 1868 per Modesto Cubillas i el seu posterior estudi per Marcelino Sanz de Sautuola ha estat excavada i estudiada pels principals prehistoriadors de cadascuna de les èpoques des que va ser admesa la seva pertinença al Paleolític.

Les pintures i gravats de la cova pertanyen als períodes Magdalenià i Solutrià principalment i, alguns altres, al Gravetià i al començament de l'Aurinyacià, això últim segons proves utilitzant sèries d'urani. D'aquesta manera es pot assegurar que la cova va ser utilitzada durant diversos períodes, sumant 22 000 anys d'ocupació, des de fa uns 35 600 fins fa 13.000 anys, quan l'entrada principal de la cova va quedar segellada per un ensorrament, tots dins el Paleolític Superior[2][3][4].

L'estil de gran part de les seves obres s'emmarca en l'anomenada escola «francocantàbrica», caracteritzada pel realisme de les figures representades. Conté pintures policromes, gravats, pintures negres, vermelles i ocres que representen animals, figures antropomorfes, dibuixos abstractes i no figuratius.

El seu sostre dels policroms ha rebut qualificatius com Capella Sixtina de l'art rupestre;[5][6] «... la manifestació més extraordinària d'aquest art paleolític...»[7], «...la primera cova decorada que es va descobrir i que continua sent la més esplèndida»[8] i «...si la pintura rupestre [paleolítica] és l'exemple d'una gran capacitat artística, la cova d'Altamira representa la seva obra més excel·lent» ens indiquen la gran qualitat i bellesa del treball dels magdalenians en aquest recinte.

Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1985.[9] L'any 2008 es va fer una extensió de la nominació a altres 17 coves del País Basc, Astúries i la pròpia Cantàbria, i el conjunt va passar a anomenar-se «Cova d'Altamira i art rupestre paleolític del nord d'Espanya».[10]

  1. ↑ «Santillana del Mar - Turismo de Cantabria - Portal Oficial de Turismo de Cantabria - Cantabria - España» (en castellà). [Consulta: 14 abril 2020].
  2. ↑ «Artes Figurativas I». A: Enciclopedia Temática Sopena (paper) (en castellà). Traducció de l'Enciclopedia Generale "Le Nove muse" de S.A.I.E. Editrice. Barcelona: Editorial Ramon Sopena, S.A., 1982, p.13. ISBN 84-303-0967-5 [Consulta: 15 desembre 2014]. 
  3. ↑ (Pike et al. 2012, p. 1410)
  4. ↑ García Guinea, 1979, p. 100.
  5. ↑ (Blas, L. et al. (realización) 1999, p. 37)
  6. ↑ (Múzquiz Pérez-Seoane & Saura 1999, p. 84)
  7. ↑ Breuil i Obermaier, 1984, p. 35.
  8. ↑ (Coma-Cros, D. y Tello, A. 2006, p. 57)
  9. ↑ http://whc.unesco.org/en/list/310
  10. ↑ El Diario Montañés «La Unesco cataloga como Patrimonio de la Humanidad nueve cuevas cántabras» (HTML). eldiariomontanes.es. editorial Cantabria Interactiva S.L. (Grup Vocento), 08-07-2008 [Consulta: 13 agost 2016].

Developed by StudentB