Creatina

Infotaula de compost químicCreatina
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular131,069 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Estructura química
Fórmula químicaC₄H₉N₃O₂ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
CN(CC(=O)O)C(=N)N Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Altres
amargor Modifica el valor a Wikidata

La creatina (també denominada α metil guanid-acètic i freqüentment abreviat en la literatura com Cr) és un àcid orgànic nitrogenat que es troba en els músculs i les cèl·lules nervioses d'alguns organismes vius, és un producte químic derivat dels aminoàcids molt semblant a ells en relació a la seva estructura molecular. La creatina es sintetitza de manera natural en el fetge, el pàncrees, i els ronyons a partir d'aminoàcids com l'arginina, la glicina, i la metionina a raó d'un gram de creatina per día.[1]

La creatina fou identificada l'any 1832 quan el químic francès Michael Eugène Chevreul va descobrir un component dels músculs esquelètics al que va identificar amb el nom grec Kreas que significa carn.[2]

La creatina s'emplea actualment com suplement dietètic en alguns esports d'intensitat, degut a les seves propietats ergogèniques[3] i que permet càrregues repetitives i breus períodes de recuperació, amb l'objectiu de guanyar energia anaeròbica i mida muscular (sense tenir en ells un increment de volum d'aigua). S'ha demostrat eficaç en el tractament de la sarcopènia (pèrdua de musculació degut a l'envelliment).

  • Nomenclatura IUPAC: àcid 2-(carbamimidoilmetil-amino) acètic
  • Altres noms: àcid (α-metilguanid)
  • Fórmula molecular: C4H9N3O2
  • Massa molecular: 131.13 g/mol
  • Nombre CAS: 57-00-1
  • Nombre EINECS: 200-306-6
  • Punt de fusió: es descompon a 303 °C
  • SMILES: CN(CC(=O)O)C(=N)N
  1. «American College of Sport Medicine roundtable. The physiological and health effects of oral creatine supplementation». Medicine & Science in Sports & Exercise (31), 2000, p. 706-717.
  2. Hunter, Andrew. Monographs on biochemistry: creatine and creatinine. Londres: Longmans, Green and Company, 1928. 
  3. Greenhaff, PL «Creatine and Its application as an ergogenic aid». International Journal of Sport Nutrition 15 (Sup to 5), 1995, p. 100-110.

Developed by StudentB