Cretaci

Període Època Estatge Edat (Ma)
Paleogen Paleocè Danià (més recent)
Cretaci Superior Maastrichtià 72,1 ± 0,2
Campanià 83,6 ± 0,2
Santonià 86,3 ± 0,5
Coniacià 89,8 ± 0,3
Turonià 93,9
Cenomanià 100,5
Inferior Albià ~ 113,0
Aptià ~ 125,0
Barremià ~ 129,4
Hauterivià ~ 132,6
Valanginià ~ 139,8
Berriasià ~ 145,0
Juràssic Superior Titonià (més antic)
Comissió Internacional d'Estratigrafia (2020)[1]

El Cretaci o Cretàcic[2] és el període geològic que començà fa ~ 145,0 milions d'anys i s'acabà fa 66,0 milions d'anys. Es tracta de l'últim període de l'era del Mesozoic. El seu nom ve de la creta, una roca abundant a l'Europa Central.[2]

Se situa entre el final del Juràssic, que encara no ha estat definit estratigràficament, i l'extinció del Cretaci-Paleogen, que fou provocada per un impacte d'asteroide i, possiblement, un episodi de vulcanisme i conduí a la desaparició d'un 75% de les espècies d'aquell temps, incloent-hi els dinosaures no aviaris.

La desintegració del supercontinent de Pangea, iniciada a finals del Triàsic i principis del Juràssic, seguí el seu avenç inexorable. L'escissió de Sud-amèrica i Àfrica obrí l'Atlàntic sud. El subcontinent indi i Madagascar també se separaren, mentre que Nord-amèrica i Euràsia restaren unides (Lauràsia), igual que l'Antàrtida i el continent australià. Com a resultat del creixement de les dorsals oceàniques i altres factors, el mar assolí el seu nivell més alt en tota la història de la Terra, entre 100 i 250 metres per sobre de l'actual, es formaren mars epicontinentals a gairebé tots els continents i els oceans arribaren a cobrir un 82% de la superfície del planeta. Tanmateix, com que la majoria dels oceans es trobaven encaixonats entre continents i el gradient tèrmic entre l'equador i els pols era extremament suau, la circulació i la mescla oceànica eren molt febles en comparació amb l'actualitat. Aquestes condicions propiciaven l'aparició de zones anòxiques al fons del mar identificables per la llicorella negra que deixaren als sediments.[3]

  1. «Taula Cronostratigràfica Internacional v. 2020/03» (PDF). Comissió Internacional d'Estratigrafia. [Consulta: 17 març 2021].
  2. 2,0 2,1 Riba i Arderiu i Reguant i Serra, 1986, «Cretaci».
  3. «Cretaceous Period» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 12 gener 2023. [Consulta: 16 març 2023].

Developed by StudentB