Crim de guerra

Un crim de guerra és una violació de les lleis i costums de la guerra. Són definits per acords internacionals i en particular per l'Estatut de Roma (els 59 apartats de l'article 8), regint les competències del Cort Penal Internacional (CPI), com violacions greus de la Convenció de Ginebra.^[1] Inclou els casos on una de les parts en conflicte emprèn voluntàriament objectius (tant humans com materials) no militars. Un objectiu no militar comprèn els civils, els presoners de guerra i els ferits.

El 1945, el procés de Nuremberg, encarregat després de la Segona Guerra Mundial de jutjar els criminals i les organitzacions nazis, definia així el crim de guerra:

Assassinat, mals tractaments o deportació per a treballs forçats, o per a tot altre objectiu, de les poblacions civils als territoris ocupats, assassinat o mals tractaments dels presoners de guerra, execució dels ostatges, pillatges de béns públics o privats, destrucció sense motiu de les ciutats i dels pobles, o devastacions no justificades per les exigències militars.

Encara que aquesta definició no sigui ni la primera, ni la millor (és poc clara, a posteriori i ad hoc), té una importància considerable en la mesura que és l'última que han reconegut els Estats Units (que no reconeixen la Cort Penal Internacional).

Inclou els crims de guerra establert violacions de la protecció de les lleis de la guerra, però també els fracassos que s'adhereixin a les normes de procediment i normes de la batalla, com atacar els que mostra una bandera blanca, o que utilitzen el mateix pavelló com un Ardid de guerra per muntar un atac. Atacar enemic mentre les tropes es despleguen per mitjà d'un paracaigudes no és un crim de guerra. Tanmateix, el Protocol I, article 42 dels Convenis de Ginebra prohibeix explícitament que els paracaigudistes atacant a expulsar dels avions danyats, i el lliurament de paracaigudistes, una vegada desembarcat. Els crims de guerra inclouen actes com ara el maltractament dels presoners de guerra o civils. Els crims de guerra són de vegades part dels casos d'assassinat en massa i genocidi, encara que aquests delictes són més àmpliament cobertes pel dret internacional humanitari es descriu com a crims de lesa humanitat.

Els crims de guerra són importants en el dret internacional humanitari perquè és una zona en què els tribunals internacionals, com ara els judicis de Nuremberg i Tokio, els assaigs s'han convocat. Exemples recents són el Tribunal Penal Internacional per l'antiga Iugoslàvia i el Tribunal Penal Internacional per a Ruanda, que van ser establerts pel Consell de Seguretat de l'ONU que actuï de conformitat amb el Capítol VII de la Carta de les Nacions Unides.

En virtut dels Principis de Nuremberg, els crims de guerra són diferents de crims contra la pau que és la planificació, preparar, iniciar, o fer la guerra d'agressió o una guerra a violació dels tractats internacionals, acords o garanties.