Una criptomoneda o criptodivisa (de l'anglès cryptocurrency) és un mitjà digital d'intercanvi basat en una cadena de blocs (de l'anglès blockchain).[1] La primera criptomoneda que va començar a operar va ser Bitcoin (BTC) el 2009,[2] i des de llavors n'han aparegut moltes altres, amb diferents característiques i protocols com per exemple i per ordre de capitalització de mercat (a Juny del 2019) Ethereum (ETH), Ripple (XRP), Litecoin (LTC), Bitcoin Cash (BCH), EOS, BinanceCoin (BNB), Bitcoin Cash SV (BSV), Tether (USDT) i Cardano (ADA). En comparar una criptomoneda amb els diners fiduciaris la diferència més notable és la forma que cap grup o particular pot accelerar la producció de diners i utilitzar-los de forma il·legal o abusiva de manera significativa, ja que només es genera una certa quantitat d'unitats col·lectivament, a una velocitat que està limitada per un valor definit amb anterioritat i conegut públicament.
Han aparegut ja dotzenes de criptomonedes amb diferents especificacions, però la majoria d'elles són similars o derivades de la primera que ha estat totalment implementada; el Bitcoin. En els sistemes de criptomonedes es garanteix la seguretat, integritat i equilibri dels seus estats de comptes (comptabilitat) per mitjà d'un entramat d'agents (transferència d'arxiu segmentada o transferència d'arxiu multifont) que es verifiquen (desconfien) mútuament anomenats "miners", que són, en la seva majoria, públic en general i protegeixen activament la xarxa (l'entramat) en mantenir una alta taxa de processament d'algorismes, amb la finalitat de tenir l'oportunitat de rebre una petita propina, que es reparteix de manera aleatòria.
Trencar la seguretat d'una criptomoneda és matemàticament possible, però el cost per aconseguir-ho seria inassumiblement alt. Per exemple, un atacant que intentés fer fallida el sistema de prova de treball de Bitcoin necessitaria una potència computacional major que el de tot l'entramat (xarxa-eixam) de tots els "miners" del sistema, i així i tot, només tindria una probabilitat d'èxit del 50% (#ronda d'autenticació), en altres paraules, trencar la seguretat de Bitcoin exigiria una capacitat superior a la d'empreses tecnològiques de la grandària de Google.
Està previst que en el futur la computació quàntica pugui arribar a ser una realitat, la qual cosa trencaria l'equilibri en cas que els desenvolupadors no poguessin implementar a temps el sistema per usar algorismes post-quàntics perquè fos una tecnologia propietària.[3]