Back Jagong ACE Mielie Afrikaans Mais ALS በቆሎ Amharic Zea mays AN Àkpà ANN मक्का ANP ذرة شامية Arabic دره ARZ Zea mays AST
|
Per a altres significats sobre Dacsa, vegeu «Sorgo». |
Zea mays  | |
|---|---|
.JPG) | |
| Dades | |
| Font de | dacsa, midó de blat de moro, oli de dacsa, fulla de dacsa, palla de dacsa, espigot, gra de blat de moro i corn stover (en)  |
| Planta | |
| Tipus de fruit | cariopsi |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 77726273 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Poales |
| Família | Poaceae |
| Tribu | Andropogoneae |
| Gènere | Zea |
| Espècie | Zea mays L., 1753 |
.svg){kind=icon}
La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís[1] (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.[2]
És un cereal no identificat. Actualment, a València, designen amb aquest mot el blat de moro, que és de procedència americana i que, a l'Edat Mitjana, era inexistent a les terres catalanes. Potser es tractava del cereal que a València anomenen «dacsa de bou» (Masclans, ‘dacsa’). Les espigues eren prou boniques perquè les representessin brodades en els fastuosos vestits medievals. No hi ha cap recepta i només té esment en una llista de cereals trobats en un castell.[3]
- ↑ «Dacsa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ The Biology of Zea mays L. ssp mays (maize or corn) Arxivat 2017-09-21 a Wayback Machine., Office of the Gene Technology Regulator, Department of Health and Ageing, Govern d'Austràlia. 2008.
- ↑ -cotada de “La cuina catalana medieval, un festí per als sentits” Isidra Marangues, Rafael Dalmau, editor. Barcelona 2016. p 250.