Darius Milhaud (francès: [daʁjys mijo]; Marsella, 4 de setembre de 1892 – Ginebra, 22 de juny de 1974) va ser un compositor, director d'orquestra i professor francès. Va ser membre de Les Six i un dels compositors més prolífics del segle XX. Les seves composicions estan influenciades pel jazz i la música brasilera i fan un ús extensiu de la politonalitat. Milhaud és considerat un dels compositors modernistes més importants.[1] Professor reconegut, va tenit com a alumnes a molts futurs compositors de jazz i clàssics, com Burt Bacharach, Dave Brubeck, Philip Glass, Steve Reich, Karlheinz Stockhausen i Iannis Xenakis, entre d'altres.
El 1916 va anar a viure al Brasil com a secretari de Paul Claudel, que era ambaixador, i es va impregnar de la música del país. Té una obra molt nombrosa i amb tècniques variades. Entre les seves òperes, cal citar El pobre mariner (1926), les tres Òperes-minut (1927), Christophe Colomb (1930), Esther de Carpentras (1937) o Bolívar (1943), a més de dotze simfonies, divuit quartets de corda, concerts, música de cambra, etc. La seva obra es caracteritza per l'ús de la politonalitat i de patrons rítmics derivats del jazz.[2]