Aquest article tracta sobre el filòsof. Si cerqueu el llenguatge de programació, vegeu «Hume (llenguatge de programació)». |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Retrat de Hume per Allan Ramsay (1766) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 26 abril 1711 (Julià) Edimburg (Escòcia) |
Mort | 25 agost 1776 (65 anys) Edimburg (Escòcia) |
Sepultura | Old Calton Cemetery (en) |
Religió | Ateisme |
Formació | Universitat d'Edimburg |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia, metafísica, epistemologia, filosofia de la ment, ètica, política, estètica, filosofia de la religió, història, assaig i economia |
Lloc de treball | Escòcia |
Ocupació | filòsof, historiador, assagista, bibliotecari, economista, escriptor |
Ocupador | ambaixada del Regne Unit a París (1763–1766) Advocates Library (en) (1752–1757) |
Membre de | |
Moviment | Empirisme, naturalisme, Escepticisme filosòfic i Il·lustració |
Influències | |
Obra | |
Obres destacables | |
Família | |
Cònjuge | cap valor |
Pares | Joseph Hume, 10th of Ninewells i Katherine Falconer |
Germans | John Hume, 11th of Ninewells |
David Hume va ser un important filòsof escocès del segle xviii (Edimburg, 7 de maig (26 d'abril segons el calendari antic) del 1711 - 25 d'agost del 1776).[1] Se'l considera l'últim dels grans empiristes britànics, precedit per Francis Bacon, John Locke i George Berkeley.[2] Estudià dret per pressió paterna, però exercí molt poc temps aquesta professió en preferir la literatura i la filosofia. El 1734 anà a França, on va escriure la seva obra més important, A Treatise of Human Nature («Tractat de la naturalesa humana»), que no va tenir l'acolliment que ell esperava.[2] Tot el contrari va succeir amb el segon dels seus escrits, Assaigs morals i polítics. L'èxit d'aquesta obra el portà a reelaborar el Tractat, fent una exposició més senzilla en dos llibres: Investigació sobre l'enteniment humà i Investigació sobre els principis morals.
L'any 1763 tornà a França i es relacionà amb Rousseau i els enciclopedistes. L'any 1769, tornà a Edimburg, on restà fins a la mort.[2]
Per a Hume, la filosofia no sap res amb certesa, perquè no s'ha ocupat adequadament de l'estudi d'aquella ciència de la qual totes les altres depenen: la «ciència de l'ésser humà». Per això, afirma que cal investigar la naturalesa de l'enteniment humà per determinar l'origen, les estructures, les lleis i els límits del coneixement.[3] Hume és un precursor de Kant en algunes de les seves conclusions, encara que Kant mai no va adoptar les tesis de Hume pròximes a l'escepticisme pirrònic grec.