Deessa mare

Escultura de la deessa mare de Madhya Pradesh o Rajasthan, Índia, segles VI-VII, al Museu Nacional de Corea, Seül
Una estatueta de la cultura de Cucuteni, cinquè mil·lenni aC

Una dea mare és una deessa important caracteritzada com a mare o progenitora, ja sigui com a encarnació de la maternitat i la fertilitat o complint el paper cosmològic d'una figura creadora i/o destructora, normalment associada a la Terra, el cel i/o la vida, que dona recompenses en una relació materna amb la humanitat o amb altres déus. Quan s'equipara en aquesta última funció amb la terra o el món natural, aquestes deesses de vegades es coneixen com la Mare Terra, deïtat en diverses religions animistes o panteistes.[1]

La deessa de la terra és arquetípicament l'esposa o la contrapart femenina del Pare Cel, particularment en teologies derivades de l'esfera protoindoeuropea (és a dir, de Dheghom i Dyeus). En algunes cultures politeistes, com la religió de l'Antic Egipte que narra el mite de l'ou còsmic, el cel és vist com la Mare Celestial o Mare del Cel com a Nut i Hathor, i el déu de la terra és considerat com el masculí, patern i terrestre. parella, com en Osiris o Geb que va sortir de l'ou còsmic matern.

La dea mare és representada en les tradicions occidentals de moltes formes, des de les imatges tallades en pedra de Cíbele a la Dione (Dea) invocada en Dodona, juntament amb Zeus, fins a l'acabament de l'època clàssica. Entre els himnes homèrics (segles VII-VI aC), n'hi ha un dedicat a la dea mare anomenat «Himne a Gea, Mare de Tot». Els sumeris van escriure molts poemes eròtics sobre la dea mare Ninhursag.[2]

  1. Feminista (Castelló), Seminari d'Investigació; Feminista, Universitat Jaume I. Seminari d'Investigació; I (Castelló), Universitat Jaume. Dossiers Feministes (en castellà). Publicacions de la Universitat Jaume I, p. 16. 
  2. Leick, G. Sex and eroticism in Mesopotamian literature. Londres, Nueva York: Routledge, 1994. ISBN 978-0-585-44873-2. 

Developed by StudentB