Denebola |
---|
|
Tipus | estrella de navegació, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV |
---|
Tipus espectral (estel) | A3Va[1] |
---|
Constel·lació | Lleó |
---|
Època | J2000.0 |
---|
|
Distància de la Terra | 11,091 pc [1] |
---|
Radi | 1,728 R☉ |
---|
Diàmetre | 1.160.000 km[2] |
---|
Magnitud absoluta | 1,93 |
---|
Magnitud aparent (V) | 2,13 (banda V)[1] |
---|
Diàmetre angular | 1,37 mas[1] |
---|
Massa | 1,78 M☉ |
---|
Temperatura efectiva | 8.604 K[3] |
---|
Paral·laxi | 90,91 mas[4] |
---|
Moviment propi (declinació) | −114,67 mas/a [4] |
---|
Moviment propi (ascensió recta) | −497,68 mas/a [4] |
---|
Velocitat de rotació estel·lar | 128 km/s[5] |
---|
Velocitat radial | −0,2 km/s[6] |
---|
Gravetat superficial equatorial | 16.600 cm/s²[7] |
---|
Ascensió recta (α) | 11h 49m 3.5783s[4] |
---|
Declinació (δ) | 14° 34' 19.409''[4] |
---|
Metal·licitat | 0,07[8] |
---|
Color | 0,09 |
---|
Lluminositat | 15 lluminositats solars[9] |
---|
Edat estimada | 2,4 anys[9] |
---|
Part de | Triangle de primavera |
---|
|
|
Denebola (Beta del Lleó / β Leonis) és el segon estel més brillant en la constel·lació del Lleó, darrere de Regulus (α Leonis).[10] La seva magnitud aparent és +2,12. S'hi troba a 35,9 anys llum de distància del sistema solar.
El nom de Denebola prové de l'àrab Al Dhanab al Rostiu i significa «la cua del lleó». Molts altres noms d'estels provenen d'aquesta mateixa arrel àrab Dhenab, entre altres Deneb (α Cygni), Deneb Kaitos (β Ceti) i Deneb Algedi (δ Capricorni). En la carta estel·lar de l'hemisferi nord de 1871 de R. A. Proctor, Denebola apareix amb el nom de Deneb Aleet.[11]
Dafira és un nom menys utilitzat i prové de la paraula àrab que designa el floc de pèl al final de la cua del lleó, que és on està situat l'estel.[12]
En l'astronomia babilònica, aquest estel marcava la dissetena constel·lació eclíptica, Zibbat A., «la cua del lleó», si bé existeixen certs dubtes sobre aquest tema. Altres noms atribuïts a aquest estel són Lamash, «el colós», i Sa, «blau»; a Pèrsia era coneguda com a Avdem, «la de la cua». Al costat de la veïna Chertan (θ Leonis), rebia el nom copte d'Asphulia, probablement també «la cua».[11]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Gerard T. van Belle «Directly determined linear radii and effective temperatures of exoplanet host stars» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 23-03-2009, pàg. 1085–1098. DOI: 10.1088/0004-637X/694/2/1085.
- ↑ Michael W. McElwain «Characterization of Dusty Debris Disks: The IRAS and Hipparcos Catalogs» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 10-05-2007, pàg. 1556-1571. DOI: 10.1086/509912.
- ↑ Tabetha S. Boyajian «Stellar diameters and temperatures. III. Main-sequence A, F, G, and K stars: additional high-precision measurements and empirical relations» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 13-06-2013, pàg. 40. DOI: 10.1088/0004-637X/771/1/40.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ «Rotational velocities of A-type stars in the northern hemisphere. II. Measurement of v sin i» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, octubre 2002, pàg. 897-911. DOI: 10.1051/0004-6361:20020943.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ Christopher J. Corbally «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 Parsecs: The Northern Sample. I» (en anglès). Astronomical Journal, 4, octubre 2003, pàg. 2048–2059. DOI: 10.1086/378365.
- ↑ «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE and CORALIE» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2003, pàg. 1121–1135. DOI: 10.1051/0004-6361:20021711.
- ↑ 9,0 9,1 URL de la referència: http://adsabs.harvard.edu/abs/1998RPPh...61...77K.
- ↑ Denébola (SIMBAD)
- ↑ 11,0 11,1 Allen, Richard Hinckley. «Leo». A: Courier Dover Publications. Star Names — Their Lore and Meaning (en anglès), 1889, p. 563. ISBN 0-486-21079-0.
- ↑ Denebola (The Fixed Stars)