Tipus | malaltia del metabolisme de la glucosa, malaltia endocrina i malaltia autoimmunitària del sistema endocrí |
---|---|
Especialitat | diabetologia i endocrinologia |
Clínica-tractament | |
Símptomes | poliúria, polidípsia i polifàgia |
Exàmens | hemograma, anàlisi de sang, anàlisi d'orina, prova de tolerància a la glucosa, hemoglobina glicosilada, blood glucose monitoring (en) , glucose test (en) , noninvasive glucose monitor (en) i glucèmia |
Medicació | |
Patogènesi | |
Afecta | ésser humà |
Causa de | cataracta, neuropatia perifèrica, retinopatia diabètica, nefropatia diabètica i peu diabètic |
Classificació | |
CIM-10 | E10–E14 |
CIM-9 | 250 |
Recursos externs | |
MedlinePlus | 001214 |
eMedicine | 117739 i 117853 |
Patient UK | management-of-type-1-diabetes |
MeSH | D003920 |
Orphanet | 101952 |
UMLS CUI | C0011849 i C0011849 |
DOID | DOID:9351 |
La diabetis mellitus o diabetis sacarina, sovint denominada simplement diabetis, és una síndrome de metabolisme alterat, produïda generalment per una combinació de causes hereditàries i ambientals, que resulta en un nivell de glucosa a la sang (glucèmia) anormalment elevat (hiperglucèmia).[2][3][4] El nivell de glucosa a la sang està controlat per una interacció complexa de nombroses substàncies i hormones del cos, incloent-hi l'hormona insulina, fabricada a les cèl·lules beta del pàncrees. "Diabetis mellitus" es refereix a un grup de malalties que provoquen un nivell elevat de glucosa a la sang degut a defectes de la secreció de la insulina o de l'acció d'aquesta hormona al cos.[5]
La diabetis mellitus de tipus 1 (DM1) es produeix a causa d'una producció reduïda d'insulina, mentre que la diabetis mellitus de tipus 2 (DM2) i la diabetis gestacional es deuen a una resistència als seus efectes.[6] Les dues causes acaben provocant hiperglucèmia, que és la responsable principal dels signes aguts de la diabetis: una producció excessiva d'orina, més set i un augment de la ingestió de líquids per compensar, visió borrosa, pèrdua de pes sense motiu aparent, letargia i canvis en el metabolisme de l'energia.
Altres formes de diabetis mellitus inclouen la diabetis congènita, deguda a un defecte genètic de la secreció d'insulina; la relacionada amb la fibrosi quística o la diabetis d'esteroides induïda per altes dosis de glucocorticoides.
Si no es tracta, la diabetis pot causar moltes complicacions. Les complicacions agudes inclouen la cetoacidosi diabètica i el coma hiperosmolar. Les complicacions greus a llarg termini inclouen problemes cardiovasculars,[7] insuficiència renal crònica[8] i retinopatia diabètica.[9] El tractament adequat de la diabetis és tan important com controlar la pressió arterial i un estil de vida saludable, sense fumar i mantenint un pes corporal correcte.
Totes les formes de la diabetis han estat tractables amb insulina d'ençà que va estar disponible el 1921, i la diabetis tipus 2 es pot controlar amb altres medicaments. La insulina i alguns medicaments orals poden causar hipoglucèmia, que pot ser perillós si és greu. Ambdós tipus 1 i 2 són malalties cròniques que no es poden curar. Per eliminar la malaltia s'ha provat el trasplantament de pàncrees amb èxit limitat en la DM tipus 1. La diabetis gestacional sol desaparèixer després del part.
El Dia Mundial de la Diabetis se celebra el 14 de novembre.