Back Diabetes Afrikaans Diabetes mellitus ALS ስኳር በሽታ Amharic Diabetis mellitus AN السكري Arabic مرض السكر ARZ বহুমূত্ৰ ৰোগ Assamese Diabetes mellitus AST सुगर रोग AWA Şəkərli diabet Azerbaijani

Diabetis mellitus

Plantilla:Infotaula malaltiaDiabetis mellitus
Cercle blau utilitzat per les Nacions Unides per representar la diabetis.[1] modifica
Tipusmalaltia del metabolisme de la glucosa i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatdiabetologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
chromium picolinate (en) Tradueix, voglibose (en) Tradueix, Insulin Lispro (en) Tradueix i metformina Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Causa decataracta, neuropatia perifèrica, retinopatia diabètica, nefropatia diabètica i peu diabètic Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10E10–E14
CIM-9250
Recursos externs
MedlinePlus001214
eMedicinemed/546 emerg/134
Patient UKmanagement-of-type-1-diabetes Modifica el valor a Wikidata
MeSHC18.452.394.750
Orphanet101952 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0011849 i C0011849 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:9351 Modifica el valor a Wikidata

La diabetis mellitus o diabetis sacarina, sovint denominada simplement diabetis, és una síndrome de metabolisme alterat, produïda generalment per una combinació de causes hereditàries i ambientals, que resulta en un nivell de glucosa a la sang (glucèmia) anormalment elevat (hiperglucèmia).[2][3][4] El nivell de glucosa a la sang està controlat per una interacció complexa de nombroses substàncies i hormones del cos, incloent-hi l'hormona insulina, fabricada a les cèl·lules beta del pàncrees. "Diabetis mellitus" es refereix a un grup de malalties que provoquen un nivell elevat de glucosa a la sang degut a defectes de la secreció de la insulina o de l'acció d'aquesta hormona al cos.[5]

La diabetis mellitus tipus 1 (DM1) es produeix a causa d'una producció reduïda d'insulina, mentre que la diabetis mellitus tipus 2 (DM2) i la diabetis gestacional es deuen a una resistència als seus efectes.[6] Les dues causes acaben provocant hiperglucèmia, que és la responsable principal dels signes aguts de la diabetis: una producció excessiva d'orina, més set i un augment de la ingestió de líquids per compensar, visió borrosa, pèrdua de pes sense motiu aparent, letargia i canvis en el metabolisme de l'energia.

Altres formes de diabetis mellitus inclouen la diabetis congènita, deguda a un defecte genètic de la secreció d'insulina; la relacionada amb la fibrosi quística o la diabetis d'esteroides induïda per altes dosis de glucocorticoides.

Si no es tracta, la diabetis pot causar moltes complicacions. Les complicacions agudes inclouen la cetoacidosi diabètica i el coma hiperosmolar. Les complicacions greus a llarg termini inclouen problemes cardiovasculars,[7] insuficiència renal crònica[8] i retinopatia diabètica.[9] El tractament adequat de la diabetis és tan important com controlar la pressió arterial i un estil de vida saludable, sense fumar i mantenint un pes corporal correcte.

Totes les formes de la diabetis han estat tractables amb insulina d'ençà que va estar disponible el 1921, i la diabetis tipus 2 es pot controlar amb altres medicaments. La insulina i alguns medicaments orals poden causar hipoglucèmia, que pot ser perillós si és greu. Ambdós tipus 1 i 2 són malalties cròniques que no es poden curar. Per eliminar la malaltia s'ha provat el trasplantament de pàncrees amb èxit limitat en la DM tipus 1. La diabetis gestacional sol desaparèixer després del part.

El Dia Mundial de la Diabetis se celebra el 14 de novembre.

  1. ↑ «IDF escull un cercle blau per representar la resolució de les NU». Unite for Diabetes, 17-03-2006. Arxivat de l'original el 2008-09-26. [Consulta: 12 novembre 2007].
  2. ↑ «Diabetis mellitus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ J. Larry, Jameson. Harrison: Endocrinologia clinica Pag 309 (en italià). Casarile (Milà): McGraw-Hill, 2007. ISBN 978-88-386-3921-0. 
  4. ↑ L M Tierney, S J McPhee, M A Papadakis. Current medical Diagnosis & Treatment. International edition (en anglès). Nova York: Lange Medical Books/McGraw-Hill, 2002, p. 1203–15. ISBN 0-07-137688-7. 
  5. ↑ Rother, K. I. «Diabetes Treatment — Bridging the Divide» (en anglès). N Engl J Med, 356, 15, 2007, pàg. 1499–1501. Arxivat de l'original el 2009-09-03. DOI: 10.1056/NEJMp078030. PMID: 17429082 [Consulta: 2 juny 2009].
  6. ↑ Organització Mundial de la Salut Department of Noncommunicable Disease Surveillance. «Definition, Diagnosis and Classification of Diabetes Mellitus and its Complications» (PDF) (en anglès), 1999. Arxivat de l'original el 2003-03-08. [Consulta: 5 abril 2007].
  7. ↑ S Marshall, A Flyvbjerg «Prevention and early detection of vascular complications of diabetes». BMJ, 333, 2006, pàg. 475-480. DOI: 10.1136/bmj.38922.650521.80.
  8. ↑ MacIsaac RJ, Jerums G, Ekinci EI «Glycemic Control as Primary Prevention for Diabetic Kidney Disease». Advances in Chronic Kidney Disease, 25, 2, 2018, pàg. 141-8. DOI: 10.1053/j.ackd.2017.11.003. PMID: 29580578.
  9. ↑ TY Wong, G Liew, RJ Tapp, MI Schmidt, JJ Wang, P Mitchell, R Klein, B Klein, P Zimmet, J Shaw «Relation between fasting glucose and retinopathy for diagnosis of diabetes: three population-based cross-sectional studies». The Lancet, 371, 9614, 2008, pàg. 736-743. DOI: 10.1016/S0140-6736(08)60343-8.

Developed by StudentB