La diabetis mellitus de tipus 1 (DM1 o diabetis juvenil i, antigament, diabetis insulinodepenent) és una forma de diabetis mellitus en què els illots de Langerhans (que contenen cèl·lules beta) al pàncrees produeixen molt poca o gens d'insulina.[1] La insulina és una hormona necessària perquè el cos utilitzi sucre en la sang.[2] Abans del tractament, això provoca nivells elevats de sucre en la sang al cos.[3] Els símptomes clàssics són miccions freqüents, augment de la set, augment de la gana i pèrdua de pes.[1][4] Altres símptomes poden incloure visió borrosa, cansament i mala cicatrització de les ferides.[2] Els símptomes normalment es desenvolupen durant un curt període, sovint en qüestió de setmanes.[3]
Es desconeix la causa de la diabetis tipus 1,[1] però es creu que implica una combinació de factors genètics i ambientals.[3] Els factors de risc inclouen tenir un membre de la família amb la malaltia.[5] El mecanisme subjacent implica una destrucció autoimmunitària de les cèl·lules beta que produeixen insulina al pàncrees.[2] La diabetis es diagnostica mesurant el nivell de sucre o d'hemoglobina glicosilada (HbA1C) a la sang.[5][6] La diabetis tipus 1 es pot distingir de la tipus 2 mitjançant la prova de la presència d'autoanticossos.[5]
No es coneix cap manera de prevenir la diabetis tipus 1.[1] Es requereix tractament amb insulina per a la supervivència.[3] La teràpia amb insulina sol administrar-se per injecció just sota la pell, però també es pot administrar mitjançant una bomba d'insulina.[7] Una dieta i exercici per a diabètics són parts importants del tractament.[2] Si no es tracta, la diabetis pot causar moltes complicacions.[1] Les complicacions d’aparició relativament ràpida inclouen cetoacidosi diabètica i coma hiperosmolar no cetòtic.[5] Les complicacions a llarg termini inclouen malalties del cor, ictus, insuficiència renal, úlceres als peus i danys als ulls.[1] A més, poden sorgir complicacions per un baix nivell de sucre en sang causat per una dosi excessiva d’insulina.[1]
La diabetis tipus 1 representa aproximadament un 5-10% de tots els casos de diabetis.[8] Es desconeix el nombre de persones afectades a nivell mundial, tot i que s'estima que uns 80.000 nens desenvolupen la malaltia cada any.[5] Dins dels Estats Units, el nombre d'afectats s’estima entre un i tres milions.[5][9] Les taxes de malaltia varien àmpliament, amb aproximadament un cas nou per cada 100.000 a l'any a l'Àsia oriental i Amèrica Llatina i al voltant de 30 casos nous per cada 100.000 a l'any a Escandinàvia i Kuwait.[10][11] Normalment comença en nens i adults joves.[3]