No s'ha de confondre amb Dimoni. |
Tipus | personificació de maldat personatge bíblic personatge mitològic |
---|---|
Altres | |
Equivalent | Satanàs, dimoni, Xaitan, Iblís, akuma (en) , chort, Llucifer i dimoni en el cristianisme |
El diable[1][2][3](en llatí Diabolus del grec διάβολος diàbolos, derivat del verb διαβάλλω « diabállô », que significa « el que divideix » o « el que desuneix » o fins i tot « el que destrueix ») és l'esperit que personifica el mal.
Al maniqueisme, el "mal" està vinculat amb el principi del "bé", l'un i altre corresponen a Déu. En la tradició judeocristiana, el "mal" i el "bé" no són iguals: els àngels caiguts eren criatures de Déu que no foren creades dolentes, però que van caure en voler ser iguals a Déu i en rebutjar-lo; ells i llur cap anomenat "el Diable" tractant de difondre el mal actuant amb les homes per la temptació. En fer-ho, el Diable ha rebutjat el bé i és la font del mal:
« | El vostre pare és el diable, i vosaltres voleu complir els seus desigs. Des del principi era un assassí, i no es va mantenir en la veritat, perquè en ell no hi ha ni rastre de veritat. Quan menteix, parla amb propietat, perquè és mentider i pare de la mentida. [Jn 8:44] | » |
En l'origen del mal, l'esperit del mal al món, es representa com un aspecte que varia entre l'home i l'animal real o imaginari (os),[4]boc, drac, rapinyaire, etc.), tot sovint amb trets horribles i repulsius.
L'existència d'una entitat que representa la personificació del mal en tots els seus aspectes i que combina les funcions d'un mestre de l'inframon, destructor del cosmos i responsables dels pitjors aspectes de la humanitat sembla haver aparegut amb el monoteisme. El desenvolupament de la figura original manlleva, nogensmenys, aspectes de les religions politeistes practicades a l'Orient Mitjà i les influències a què els autors de la Bíblia van ser sotmesos.