Back Diamant Afrikaans Diamant ALS Diamant AN Daimọn ANN हीरा ANP ألماس Arabic الماز ARZ হীৰা Assamese Diamante AST Almaz Azerbaijani
 Diamant | |
|---|---|
 Diamant octaèdric | |
| Fórmula química | C |
| Epònim | Invincible  |
| Classificació | |
| Categoria | elements natius |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 01.CB.10a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 1.CB.10a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | I/B.02b |
| Dana | 1.3.6.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric-hexooctaèdric (cúbic) |
| Hàbit cristal·lí | octaèdric |
| Estructura cristal·lina | a = 3,5595 Å; V=45.10 ų (calculat a partir de la cel·la unitat) |
| Grup puntual | Grup espacial: Fd3m; H-M: m3m (4/m 3 2/m) - Hexooctaèdric |
| Grup espacial | grup espacial 227 |
| Massa molar | 12,01 g·mol-1 |
| Color | normalment groc, marró, gris o sense color. Menys freqüentment blau, verd, negre, blanc translúcid, rosa, violeta, taronja, lila i vermell. |
| Macles | macles tipus espinel·la {111} |
| Exfoliació | 111 (perfecta en quatre direccions) |
| Fractura | concoidal |
| Duresa | 10 |
| Lluïssor | adamantina |
| Color de la ratlla | sense color |
| Diafanitat | transparent a substransparent a translúcida |
| Gravetat específica | 3,52 ± 0,01 |
| Densitat | 3,5 a 3,53 g/cm³ |
| Lluïssor polida | adamantina |
| Propietats òptiques | isotròpic |
| Índex de refracció | 2,418 (a 500 nm) |
| Birefringència | cap |
| Pleocroisme | cap |
| Dispersió òptica | 0,044 |
| Fluorescència | no en presenta |
| Punt de fusió | depèn de la pressió |
| Varietats més comunes | |
| Bort | Varietat negre de diamant.[1] |
| Carbonado | Varietat massiva i fosca de diamant.[2] |
| Diamant nano-policristal·lí | Varietat sintètica, policristal·lina i transparent.[3] |
| Stewartita | Varietat ferruginosa i magnètica.[4] |
| Yakutita | Varietat de diamant amb inclusions.[5] |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Dia |
| Referències | [6][7] |
El diamant (del grec adámas, que significa "apropiat" o "inalterable") és un mineral, al·lòtrop del carboni en què els àtoms estan configurats en una variació de l'estructura cristal·lina cúbica centrada en les cares anomenada reticle diamantí. El diamant és la segona forma més estable de carboni després del grafit; tanmateix, la velocitat de conversió de diamant en grafit és negligible en condicions ambientals. El diamant és especialment conegut per ser un material amb qualitats físiques excepcionals, moltes de les quals són degudes als forts enllaços covalents que hi ha entre els seus àtoms. En particular, el diamant té la duresa i la conductivitat tèrmica més altes de tots els materials. Aquestes propietats determinen l'ús industrial principal del diamant en eines de tall i de poliment.
Els diamants tenen unes característiques òptiques notables. A causa del seu reticle extremament rígid, només els poden contaminar molt poques impureses, com ara el bor i el nitrogen. En combinació amb la seva gran transparència, això dona com a resultat l'aspecte clar i incolor de la majoria de diamants naturals. Petites quantitats de defectes o impureses (aproximadament una per milió d'àtoms del reticle) acoloreixen el diamant de blau (bor), groc (nitrogen), marró (defectes cristal·lins, verd, lila, rosa, taronja o vermell). El diamant també té una dispersió òptica relativament alta, és a dir, una gran capacitat de dispersar la llum de diferents colors, cosa que dona com a resultat la seva lluïssor característica. Les seves propietats òptiques i mecàniques, juntament amb un màrqueting eficaç, fan que el diamant sigui una gemma popular.
La majoria de diamants naturals es formen a les condicions de pressió i temperatura elevades que es donen a profunditats d'entre 140 i 190 quilòmetres al mantell. Els minerals amb carboni proporcionen la font de carboni, i el creixement es perllonga durant períodes d'entre 1.000 i 3.000 milions d'anys, cosa que correspon a aproximadament un 25% i un 75% de l'edat de la Terra, respectivament. Els diamants són portats a prop de la superfície de la Terra gràcies a erupcions volcàniques profundes, per magma que es refreda en roques ígnies conegudes com a kimberlites i lamproïtes. Els diamants també es poden produir sintèticament en un procés d'alta pressió i temperatura que simula de manera aproximada les condicions al mantell terrestre. Una tècnica de producció alternativa i completament diferent és la deposició química de vapor. Diversos materials no diamants, que inclouen la zircònia cúbica i el carbur de silici i sovint reben el nom de simulants de diamants, s'assemblen als diamants en l'aspecte i en moltes propietats. S'han desenvolupat tècniques gemmològiques especials per distingir els diamants naturals i sintètics i els simulants.
- ↑ «Bort». Mindat. [Consulta: 18 gener 2016].
- ↑ «Carbonado». Mindat. [Consulta: 18 gener 2016].
- ↑ «Nano-Polycrystalline Diamond». Mindat. [Consulta: 18 gener 2016].
- ↑ «Stewartite». Mindat. [Consulta: 18 gener 2016].
- ↑ «Yakutite». Mindat. [Consulta: 18 gener 2016].
- ↑ «Diamond». Mindat. [Consulta: 7 juliol 2009].
- ↑ «Diamond». WebMineral. [Consulta: 7 juliol 2009].