Dibuix

Dibuix de l'home Vitruvià fet per Leonardo da Vinci
Dibuix amb ploma i tinta

El dibuix és una art que instrueix a dibuixar. Dibuixar és projectar o dissenyar gràficament. És la plasmació d'una idea. Significa tant l'art que ensenya a dibuixar, així com delineació, figura o imatge executada en clar i fosc; pren el nom d'acord amb el material amb el qual es fa. El dibuix és una forma d'expressió gràfica, plasma imatges sobre un espai pla. A causa de l'anterior, és considerat part de la bella art coneguda com a pintura. És una de les modalitats de les arts visuals. Es considera al dibuix com el llenguatge gràfic universal. Ha estat utilitzat per la humanitat per transmetre idees, projectes i, en un sentit més ampli, les seves idees, costums i cultura.[1]

El dibuix és la representació gràfica realitzada per mitjà de línies, traços i ombres, elaborats amb llapis, ploma o altres objectes similars. El dibuix és la base de gairebé qualsevol obra artística, ja que la majoria de les obres visuals comencen amb un esbós dibuixat. En la historieta o còmic, una nova forma d'art que deriva del dibuix, la representació gràfica narra una història a través d'una successió de vinyetes, dibuixades en color o blanc i negre, i amb texts emmarcats en uns requadres anomenats "entrepans".

En el dibuix, un dels materials més antics és el carbonet, fet amb branquillons de romaní, d'avellaner o de salze carbonitzat. Junt amb el llapis –un instrument fet en grafit embotit en un tub de fusta o metall i fàcil de manipular–, són ideals per a fer esbossos i estudis preparatoris, ja que permeten l'esborrat. Al segle xv, des d'Itàlia, el llapis es va difondre a altres països. La sanguina és un tipus especial de llapis fet d'argila ferruginosa que produeix un dibuix de color vermellós; va estar molt de moda a la Itàlia del Renaixement.

La punta metal·lica és un instrument fet amb materials tous com plom, estany o plata, amb el qual es marca sobre el paper o pergamí; ja era utilitzat en l'època romana. Si aquest material marca en fosc sobre clar, el guix (sulfat de calci bihidratat), de color blanc, es fa servir habitualment sobre suports més foscs, tot i que més recentment es fabriquen barretes en color. A partir del Renaixement s'usava com a material de dibuix o com a pigment per a la pintura al tremp.

El pinzell, un instrument fet amb pèls de diferents animals –porc, marta gibelina o esquirol–, utilitzat per pintar, també permet dibuixar amb tinta i tinta xinesa, i remarcar volums i zones lluminoses. També la ploma de canya o la d'ocells, a més d'utilitzar-se en escriptura, es fa servir per a dibuixar.[2]

Característiques:

  • Proporció que ha de tenir en les seves parts i mesures la figura de l'objecte que es dibuixa o pinta.
  • Delineació, figura o imatge executada en clar i fosc, i que s'obté el nombre del material amb el qual es realitza. Dibuix al carbonet, de llapis.
  • En els encaixos, brodats, teixits, etc., figura i disposició dels treballs que els adornen.

Tipus de dibuix:

  • Un dibuix a mà alçada és el que es realitza sense recolzar la mà, també dit esbós.
  • Un dibuix del natural és el que es fa copiant directament del model.
  • Un dibuix lineal és una delineació amb segments de línies geomètriques i, en general, ajudat de regles, esquadres, cartabons, etc.
  • El dibuix tècnic és el dibuix realitzat d'acord amb les normes tècniques adients, utilitzat per a la realització de plànols, esquemes, màquines, etc.
  • Els dibuixos animats són els que es fotografien en una pel·lícula successivament, i que en anar recollint els successius canvis de posició imiten o suggereixen el moviment natural dels éssers vius.
  • El dibuix d'humor o humor gràfic és el que inclou missatges irònics o satírics, fet amb un estil còmic o caricaturesc.
  • El dibuix de tebeos (còmics) prou especialitzat per a considerar-la categoria a part.
  • A mà alçada i realitzat sobre la marxa, sense correccions posteriors. El solen fer els viatgers, exploradors, cientifics. Aquesta classe de dibuixos són coneguts com a quaderns de camp. Com a exemple, es poden citar el suec Sven Hedin, l'alemany Wilhehm Filchner, l'espanyol Julio Caro Baroja i el català Jordi Sabater Pí.
  1. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.166. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 29 novembre 2014]. 
  2. Fuga (2004), pàg. 12-30

Developed by StudentB