S'anomena dictadura de Terra a un període històric de l'Uruguai, el qual comença amb el cop d'Estat donat pel llavors president Gabriel Terra Leivas, el 31 de març de 1933, des del Cos de Bombers i amb només el suport de la policia, dirigida pel seu cunyat Alfredo Baldomir Ferrari.
Aquell dia el president Terra va dissoldre les cambres legislatives i va cessar en els seus càrrecs als integrants del Consell Nacional d'Administració. El cop va ser el resultat d'un enfrontament entre els conservadors catòlics (similar als falangistes espanyols) i els liberals ateus, més que entre partits polítics.[1]
Essent Gabriel Terra un batllista, i com a tal ateista i liberal, va passar al bàndol conservador després del casament per l'Església Catòlica de la seva germana amb Alfredo Baldomir, futur president i el seu successor al poder. El mateix 31 de març van començar les persecucions i detencions polítiques, i va acabar tràgicament amb el suïcidi de l'expresident i conseller de la República, Baltasar Brum Rodríguez, qui d'aquesta manera va marcar la seva protesta pel trencament institucional.[2]