Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | dinastia | ||||
Idioma oficial | àrab | ||||
Història | |||||
Reemplaça | República de Salé Dinastia sadita | ||||
Creació | 1666 | ||||
Fundador | Mulay Muhammad I | ||||
Governança corporativa | |||||
Part de | Xerif | ||||
La dinastia alauita o dinastia filalí és una dinastia de xerifs marroquins del Tafilelt, fundada pel Mawlay ar-Raixid (1660-1672). El 1664 s'implantà sòlidament al Rif i, des del 1668 fins al 1670, acabà l'ocupació del Marroc amb la conquesta de Marràqueix. Els seus successors hagueren de fer front a l'anarquia, però, tot i això, la dinastia, es consolidà el 1912 amb l'establiment del protectorat francès i el 1956 amb la independència del Marroc, que ha perdurat fins a l'època actual.
Un dels més il·lustres alauites fou el sultà Mulay Ismail, segon sobirà de la dinastia. El seu regnat se situa entre 1672 i 1727, imposant l'autoritat del makhzen sobre el conjunt de l'imperi xerifenc, gràcies al seu exèrcit compost de milícies d'esclaus-soldats negres (els Abid al Bokhari) i de les tribus militars guich (Oudayas, Cherrardas, Cherragas). Ismail controlava el país des de Meknès, nova capital imperial en substitució de Fes i de Marràqueix. Sota el regnat d'Ismail, Meknès es dota d'una veritable ciutat prohibida a la marroquina, amb els seus conjunts de palaus, fonts, mesquites, jardins i de fortaleses. Ismail afrontà una guerra contínua contra les tribus de l'Atles (que acaba sotmetent) però també contra els enemics exteriors: els espanyols, els anglesos i els otomans. El sultà estén la seva autoritat sobre Mauritània i els oasis del Touat.