Disprosi

Disprosi
66Dy
terbi ← disprosi → holmi - ↑ Dy ↓ Cf Taula periòdica
Aspecte
Blanc platejat Línies espectrals del disprosi
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Disprosi, Dy, 66
Categoria d'elements	Lantànids
Grup, període, bloc	n/d, 6, f
Pes atòmic estàndard	162,500
Configuració electrònica	[Xe] 4f10 6s2 2, 8, 18, 28, 8, 2
Propietats físiques
Fase	Sòlid
Densitat (prop de la t. a.)	8,540 g·cm−3
Densitat del líquid en el p. f.	8,37 g·cm−3
Punt de fusió	1.680 K, 1.407 °C
Punt d'ebullició	2.840 K, 2.562 °C
Entalpia de fusió	11,06 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	280 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar	27,7 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k a T (K) 1.378 1.523 (1.704) (1.954) (2.304) (2.831)
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	3, 2, 1 (òxid bàsic feble)
Electronegativitat	1,22 (escala de Pauling)
Energies d'ionització	1a: 573,0 kJ·mol−1
	2a: 1.130 kJ·mol−1
	3a: 2.200 kJ·mol−1
Radi atòmic	178 pm
Radi covalent	192±7 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Hexagonal
Ordenació magnètica	Paramagnètic a 300 K
Resistivitat elèctrica	(t, a,) (α. poli) 926 nΩ·m
Conductivitat tèrmica	10,7 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica	(t, a,) (α. poli) 9,9 µm/(m·K)
Velocitat del so (barra prima)	(20 °C) 2.710 m·s−1
Mòdul d'elasticitat	(forma α) 61,4 GPa
Mòdul de cisallament	(forma α) 24,7 GPa
Mòdul de compressibilitat	(forma α) 40,5 GPa
Coeficient de Poisson	(forma α) 0,247
Duresa de Vickers	540 MPa
Duresa de Brinell	500 MPa
Nombre CAS	7429-91-6
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del disprosi
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD 154Dy sin 3,0×106 a α 2,947 150Gd 156Dy 0,06% 1×1018 a α ? 152Gd 158Dy 0,10% 158Dy és estable amb 92 neutrons 160Dy 2,34% 160Dy és estable amb 94 neutrons 161Dy 18,91% 161Dy és estable amb 95 neutrons 162Dy 25,51% 162Dy és estable amb 96 neutrons 163Dy 24,90% 163Dy és estable amb 97 neutrons 164Dy 28,18% 164Dy és estable amb 98 neutrons

El disprosi és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és Dy i el seu nombre atòmic és 66. Pertany a la sèrie dels lantanoides. És un metall prou tou per a poder ser tallat amb un ganivet, dúctil i mal·leable, de lluïssor metàl·lica argentada. S'empra en la fabricació d'imants per a discs durs d'ordinadors i altres dispositius, en aliatges com el terfenol-D d'elevada magnetoresistència, per absorbir neutrons als reactors nuclears i en la fabricació de làmpades halògenes.