Dougong

Un dougong (en xinès:斗拱) és un element estructural que sorgeix de la intersecció de dues mènsules de fusta, és un dels elements més característics de l'arquitectura tradicional xinesa, japonesa i coreana.

L'ús de dougong va aparèixer a Àsia per primera vegada en edificis de poc abans de l'era cristiana i va evolucionar en una xarxa estructural que unien els pilars a la vora del sostre. Els dougong eren àmpliament utilitzats en l'antiga Xina durant el període anomenat Primaveres i Tardors (770-476 aC) i es van desenvolupar especialment en els períodes Tang i Song. Les peces s'encaixen sense adhesius o claus, gràcies a un precís treball de fuster.

Després de la dinastia Song, les mènsules van ocupar un lloc més ornamental que estructural en edificis àulics i religiosos, alterant el dougong tradicional.