Dret d'asil

Demandants d'asil segons el país d'origen (2009).
  40,000 demandants d'asil
  30,000 demandants d'asil
  20,000 demandants d'asil
  10,000 demandants d'asil
  <10,000 demandants d'asil (o cap dades)

El dret d'asil és la potestat que tenen els estats per a oferir protecció a determinades persones (nacionals d'altres estats), les vides dels quals, llibertats o drets fonamentals siguin objecte de persecució o violència, o es trobin amenaçats en el seu país d'origen o tercers països. L'asil comporta els efectes de no devolució, no expulsió i no extradició de la persona que gaudeix d'aquest estatut.[1]

Amb la "tesi d'extraterritorialitat de les ambaixades i legacions" de Grotius, es considerava que l'asil diplomàtic era un corol·lari de l'asil brindat per un estat estranger, pel qual el delinqüent quedava asilat no només si aconseguia escapar a territori estranger, sinó també si obtenia asil en la legació o ambaixada d'un país estranger. Avui pot dir-se que el dret d'asil diplomàtic per als delinqüents polítics no és una institució reconeguda pel dret internacional general de base consuetudinària: és una pràctica de base convencional i consuetudinària que lliga gairebé exclusivament als països d'Amèrica Llatina, un costum regional.

  1. Santos, Amada. «Quan en nom de la pau es prepara la guerra» (en anglès americà), 28-10-2015. [Consulta: 16 abril 2024].

Developed by StudentB