Economia institucional

S'anomena economia institucional o escola institucionalista (nord)americana l'aproximació als estudis econòmics que se centra en la comprensió del paper del procés evolutiu i el paper de les institucions socials en la formació del comportament econòmic. L'aproximació original es basava en la percepció per Thorstein Veblen d'una dicotomia entre, d'una banda, la tecnologia, i, per l'altre, l'esfera cerimonial o ritual de la societat. El nom i elements bàsics de l'escola es remunten a un article de 1919 de Walton H. Hamilton a l' American Economic Review.^[1]

L'Institucionalisme veu les relacions de mercat com a resultat de la interacció complexa de diverses institucions (per exemple, les normes socials i jurídiques, empreses, estats, etc, totes les quals afecten el comportament dels individus). Aquesta tradició continua en l'actualitat com una de les aproximacions o percepcions principals de l'economia heterodoxa.^[2]

↑ Walton H. Hamilton (1919). "The Institutional Approach to Economic Theory," American Economic Review, 9(1), Supplement,, pp. 309-318. Reprinted in R. Albelda, C. Gunn, and W. Waller (1987), Alternatives to Economic Orthodoxy: A Reader in Political Economy, pp. 204- 12.
↑ Warren J. Samuels (1987 [2008]). "institutional economics," The New Palgrave: A Dictionary of Economics. Abstract.

[1] Walton H. Hamilton (1919). "The Institutional Approach to Economic Theory," American Economic Review, 9(1), Supplement,, pp. 309-318. Reprinted in R. Albelda, C. Gunn, and W. Waller (1987), Alternatives to Economic Orthodoxy: A Reader in Political Economy, pp. 204- 12.

[Samuels1987-2] Warren J. Samuels (1987 [2008]). "institutional economics," The New Palgrave: A Dictionary of Economics. Abstract.

[1]

[2]