El mariscal Vescomte Allenby | |
Nom original | (en) Edmund Allenby, 1. Viscount Allenby |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 23 abril 1861 Nottinghamshire (Anglaterra) |
Mort | 14 maig 1936 (75 anys) Londres |
Causa de mort | hemorràgia cerebral |
Sepultura | Abadia de Westminster |
Membre de la Cambra dels Lords | |
valor desconegut | |
Ambaixador | |
Dades personals | |
Altres noms | Bloody Bull |
Formació | Haileybury and Imperial Service College Reial Col·legi Militar de Sandhurst |
Activitat | |
Lloc de treball | El Caire Londres |
Ocupació | polític, oficial, diplomàtic, filòsof |
Activitat | 1880–1925 |
Carrera militar | |
Lleialtat | Regne Unit |
Branca militar | Exèrcit Britànic |
Rang militar | Mariscal de Camp |
Comandant de (OBSOLET) | |
Conflicte | Segona Guerra Boer Primera Guerra Mundial
|
Altres ocupacions | Alt Comissionat per Egipte i Sudan (1919–1925) |
Altres | |
Títol | Viscount Allenby (en) (1919–1936) |
Cònjuge | Adelaide Mabel Chapman (1896–valor desconegut) |
Fills | Horace Michael Hynman Allenby |
Pares | Hynman Allenby i Catherine Anne Cane |
Premis | |
Edmund Henry Hynman Allenby GCB GCMG GCVO (Brackenhurst, Nottinghamshire, 23 d'abril del 1861 – Londres, 14 de maig del 1936) fou el primer Vescomte Allenby i Mariscal de camp britànic i administrador, més famós pel seu paper durant el Primera Guerra Mundial, en el qual va dirigir la Força Expedicionària Egípcia en la conquesta de Palestina i Síria el 1917 i 1918.
Allenby, anomenat el "Brau Sagnant", fou descrit per Archibald Wavell, un mariscal de camp britànic durant la Segona Guerra Mundial que havia servit sota Allenby, com un home intel·ligent, preocupat i un consumat soldat professional. T. E. Lawrence ("Lawrence d'Arabia"), els esforços del qual amb la rebel·lió Àrab van rebre el suport d'Allenby, pensava de manera similar: "(Era) físicament gran i segur, i moralment tan gran que la comprensió de la nostre petitesa li arribava a poc a poc".[1] Allenby fou (discutidament) un dels comandants britànics més reeixits de la guerra, utilitzant estratègies que va desenvolupar a partir de les seves experiències les Guerres Bòer i al Front Occidental per a les seves campanyes palestines de 1917–1918. La seva direcció de la Batalla de Megiddo (1918) en particular, amb el seu ús brillant d'avions, infanteria, i cavalleria mòbil, és considerada per molts com precursores de la tàctica de Blitzkrieg tan àmpliament emprada per Alemanya durant la Segona Guerra Mundial.