El Greco

Plantilla:Infotaula personaEl Greco

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(el) Δομήνικος Θεοτοκόπουλος Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r octubre 1541 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Càndia (Regne de Càndia) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 abril 1614 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Toledo (Corona de Castella) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSanto Domingo el Antiguo Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsTheotocopuli, Dominico Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicGrecs Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Venècia
Madrid
Roma
Toledo Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, arquitecte, escultor, dibuixant projectista Modifica el valor a Wikidata
GènereRetrat pictòric, pintura mitològica, pintura religiosa, pintura d'icones, pintura de gènere, pintura d'història, paisatge i retrat Modifica el valor a Wikidata
MovimentRenaixement hispànic i manierisme Modifica el valor a Wikidata
Catàleg raonatEl Greco y su escuela. Catálogo comentado (1967)
El Greco catalog raisonné, 1969 (1969)
El Greco catalogue raisonné, 1908 (1908)
El Greco, eine Einführung in das Leben und Wirken des Domenico Theotocopuli genannt El Greco (en) Tradueix (1916)
El Greco, 1541-1614 (1982)
El Greco (1954)
Dominico Greco 1 (en) Tradueix (1970) Modifica el valor a Wikidata
AlumnesLuis Tristán i Diego de Astor Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata
ParellaJerónima de Las Cuevas Modifica el valor a Wikidata
FillsJorge Manuel Theotocópuli Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 21277222-fcc3-4b27-ab06-65d4a962a928 Discogs: 2249249 Find a Grave: 6986333 Modifica el valor a Wikidata

Domínikos Theotokópulos (en grec: Δομήνικος Θεοτοκόπουλος; Càndia, Creta, 1541 - Toledo, 7 d'abril de 1614), conegut amb el nom d'El Greco,[n. 1] fou un pintor, escultor i arquitecte d'origen grec que va treballar principalment al Regne de Castella.

Fins als 26 anys va viure a Creta —que en aquella època pertanyia a la República de Venècia— on va ser un apreciat mestre d'icones de l'escola cretenca o post-romana d'Orient, primer a Venècia, assumint plenament l'estil de Ticià i Tintoretto, i després a Roma, estudiant el manierisme de Miquel Àngel. El 1577 es va establir a Toledo, Regne de Castella, on va treballar la resta de la seva vida.

La seva formació pictòrica va ser complexa, obtinguda en tres focus culturals molt diferents: la seva primera formació romana d'Orient va ser la causant d'importants aspectes de la seva obra que van florir en la seva maduresa; la segona, la va obtenir a Venècia dels pintors de l'alt Renaixement, especialment de Ticià, aprenent la pintura a l'oli i la seva gamma de colors –ell sempre es va considerar part de l'escola veneciana–; finalment, la seva estada a Roma li va permetre conèixer l'obra de Miquel Àngel i el manierisme, que es va convertir en el seu estil vital, interpretat d'una manera autònoma.[1]

La seva obra consta de grans llenços per a retaules d'esglésies, nombrosos quadres de devoció per a institucions religioses –en què sovint va participar el seu taller– i un grup de retrats considerats del màxim nivell. En les seves primeres obres mestres espanyoles s'aprecia la influència dels seus mestres italians. Tanmateix, aviat va evolucionar cap a una obra personal caracteritzada per les seves figures manieristes extraordinàriament allargades amb il·luminació pròpia, primes, fantasmals, molt expressives, en ambients indefinits i una gamma de colors cercant els contrasts. Aquest estil es va identificar amb l'esperit de la Contrareforma i es va anar extremant en els seus últims anys.

Actualment és considerat un dels artistes més grans de la civilització occidental. Aquesta alta consideració és recent i s'ha anat formant en els últims cent anys, canviant l'apreciació sobre la seva pintura formada en els dos segles i mig posteriors a la seva mort, en què va arribar a considerar-se un pintor excèntric i marginal dins la història de l'art.[2]


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «n.» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="n."/> corresponent.

  1. De Salas, 1992, p. 67-68, La idea, realidad suprema.
  2. Brown, 1982, p. 15, El Greco, el hombre i los mitos.

Developed by StudentB