El Sant Sopar (Leonardo da Vinci)

Aquest article tracta sobre l'obra de Leonardo da Vinci. Vegeu-ne altres significats a «Santa Cena».
Infotaula d'obra artísticaEl Sant Sopar
Tipuspintura mural Modifica el valor a Wikidata
CreadorLeonardo da Vinci
Creació1495–1498
ComitentLluís Maria Sforza Modifica el valor a Wikidata
Mètode de fabricacióTremp d'ou i oli sobre guix
PeríodeAlt Renaixement Modifica el valor a Wikidata
Gènereart sacre Modifica el valor a Wikidata
MovimentRenaixement
Basat enJoan 13 Modifica el valor a Wikidata
Mida460 (Alçada) × 880 (Amplada) cm
Col·leccióSanta Maria delle Grazie, Milà
Catàleg
Lloc webcenacolovinciano.org Modifica el valor a Wikidata

El Sant Sopar o El Darrer Sopar (en italià: Il Cenacolo 'el cenacle' o L'Ultima Cena 'el darrer sopar') és una pintura mural de l'artista italià de l'Alt Renaixement Leonardo da Vinci, realitzada entre el 1494 o 1495[1] i el 1498, allotjada al refectori del convent de Santa Maria delle Grazie a Milà, Itàlia. El quadre representa l'escena de l'Últim Sopar de Jesús amb els Dotze Apòstols, tal com consta a l' Evangeli de Joan, concretament el moment després que Jesús anunciï que un dels seus apòstols el trairà.[2] El seu maneig de l'espai, el domini de la perspectiva, el tractament del moviment i la complexa mostra de l'emoció humana l'han convertit en una de les pintures més reconeixibles del món occidental i entre les obres més celebrades de Leonardo.[3] Alguns comentaristes la consideren una obra fonamental a l'hora d'inaugurar la transició cap al que ara s'anomena l'Alt Renaixement.[4][5]

L'obra va ser encarregada com a part d'un pla de renovació de l'església i els seus edificis del convent pel mecenes de Leonardo Ludovico Sforza, duc de Milà, i la seva esposa Beatrice d'Este, tal com demostren els escuts ducals pintats a les tres llunetes del sostre. Per permetre el seu programa de pintura inconsistent i les revisions freqüents, està pintat amb materials que permeten alteracions regulars: tremp sobre gesso, brea i mástic. A causa dels mètodes utilitzats, la varietat de factors ambientals i els danys intencionats, al segle XXI queda poca part de la pintura original malgrat els nombrosos intents de restauració, l'últim es va completar l'any 1999. L'Últim Sopar és l'obra més gran de Leonardo, a part de la Sala delle Asse.

  1. Segons Kenneth Clark (Leonardo da Vinci, pàg.144, Penguin Books 1939,1993), l'inici de l'obra no és segura, car "els arxius del convent foren destruïts i els documents existents són del 1497, quan la pintura estava a punt de ser finalitzada."
  2. Bianchini, Riccardo. «The Last Supper by Leonardo da Vinci – Santa Maria delle Grazie – Milan». Inexhibit, 24-03-2021. [Consulta: 19 octubre 2021].
  3. «Leonardo Da Vinci's 'The Last Supper' reveals more secrets». sciencedaily.com. [Consulta: 3 març 2014].
  4. Frederick Hartt, A History of Art: Painting, Sculpture, Architecture; Harry N. Abrams Incorporated, New York, 1985, p. 601
  5. Christoph Luitpold Frommel, "Bramante and the Origins of the High Renaissance" in Rethinking the High Renaissance: The Culture of the Visual Arts in Early Sixteenth-Century Rome, Jill Burke, ed. Ashgate Publishing, Oxan, UK, 2002, p. 172.

Developed by StudentB