Back The Lord of the Rings (roman) Afrikaans Der Herr der Ringe ALS O Sinyor d'os Aniellos AN Se Hlāford þāra Hringa ANG द लॉर्ड ऑफ़ द रिंग्स ANP سيد الخواتم Arabic El Señor de los Aniellos AST द लर्ड अफ द रिङ्ग्स AWA Üzüklərin hökmdarı Azerbaijani Валадар Пярсцёнкаў Byelorussian
|
Aquest article tracta sobre la novel·la de J.R.R. Tolkien. Vegeu-ne altres significats a «El Senyor dels Anells (desambiguació)». |
El Senyor dels Anells (anglès: The Lord of the Rings) és una novel·la [a] de fantasia èpica negra[2] de l'autor i erudit anglès J. R. R. Tolkien. Ambientada a la Terra Mitjana, destinada a ser la Terra en un temps llunyà del passat, la història va començar com una seqüela del llibre infantil de Tolkien de 1937 El Hòbbit, però finalment es va convertir en una obra molt més gran. Escrit per etapes entre 1937 i 1949,[3] El Senyor dels Anells és un dels llibres més venuts mai escrits, amb més de 150 milions de còpies venudes.[4]
El títol fa referència al principal antagonista de la història, el Senyor Fosc de Mórdor, Sàuron, que en una època anterior va crear l'Anell Únic per governar els altres Anells del Poder donats a homes, nans i elfs, en la seva campanya per conquerir tota la Terra Mitjana. En Sàuron, per la seva banda, era el servent d'un anterior Senyor Fosc, en Morgoth (o Melkor), un dels protagonistes d'El Silmaríl·lion de Tolkien. Des d'uns inicis casolans a la Comarca, la terra dels hòbbits que recorda la campinya anglesa, la història abasta la Terra Mitjana, després de la recerca per destruir l'Anell únic principalment a través dels ulls dels hòbbits Frodo, Sam, Merry i Pippin.
Encara que sovint s'anomena trilogia, l'obra va ser pensada per Tolkien per ser un volum d'un conjunt de dos volums juntament amb El Silmaríl·lion.[5][6] Per raons econòmiques, El Senyor dels Anells es va publicar al llarg d'un any, del 29 de juliol de 1954 al 20 d'octubre de 1955, en tres volums[5][7] titulats La Germandat de l'Anell, Les Dues Torres i El Retorn del Rei. L'obra està dividida internament en sis llibres, dos per volum, amb diversos apèndixs de material de fons. Algunes edicions posteriors imprimeixen l'obra sencera en un sol volum, seguint la intenció original de l'autor.
L'obra de Tolkien, després d'una recepció inicialment mixta per part de l'establishment literari, ha estat objecte d'una àmplia anàlisi dels seus temes i orígens. Les influències en aquesta obra anterior i en la història d' El Senyor dels Anells inclouen la filologia, la mitologia (en especial la mitologia nòrdica amb textos com Beowulf,)[8] el cristianisme, les obres de fantasia anteriors i les seves pròpies experiències a la Primera Guerra Mundial, com ell mateix explicà als primers crítics.
Des de llavors, El Senyor dels Anells s'ha reimprès moltes vegades i s'ha traduït a almenys 38 idiomes.[b] La seva popularitat perdurable ha donat lloc a nombroses referències en la cultura popular, la fundació de moltes societats pels fans de les obres de Tolkien,[9] i la publicació de molts llibres sobre Tolkien i les seves obres. Ha inspirat nombroses obres derivades, com ara pintures, música, pel·lícules, televisió, videojocs i jocs de taula, ajudant a crear i donar forma al gènere fantàstic modern, dins del qual es considera un dels llibres més grans de tots els temps.
S'han fet adaptacions guardonades de El Senyor dels Anells per a la ràdio, el teatre i el cinema. Ha estat anomenada la millor novel·la britànica de tots els temps a The Big Read de la BBC.
- ↑ Carpenter 1981, letter #329 to Peter Szabo Szentmihalyi, October 1971
- ↑ Chance, Jane. The Lord of the Rings: Tolkien's Epic. Macmillan, 1980, p. 97–127. ISBN 0-333-29034-8.
- ↑ CARPENTER, Humphrey. «Carta #282». A: Las cartas de J. R. R. Tolkien. col. Christopher Tolkien, trad. Rubén Masera. Barcelona: Minotauro, junio 1993. ISBN 84-450-7121-1.
- ↑ Wagner, Vit. «Tolkien proves he's still the king». Toronto Star, 16-04-2007. Arxivat de l'original el 9 març 2011. [Consulta: 8 març 2011].
- ↑ 5,0 5,1 Reynolds, Pat. «Còpia arxivada». The Tolkien Society. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 3 gener 2022].
- ↑ Carpenter 1981, letter #126 to Milton Waldman (draft), 10 March 1950
- ↑ «The Life and Works for JRR Tolkien». BBC, 07-02-2002. Arxivat de l'original el 1 novembre 2010. [Consulta: 4 desembre 2010].
- ↑ North, Richard; Allard, Joe. Beowulf & other stories: an introduction to Old English, Old Icelandic and anglo-norman literatures. Pearson Education, 2007, p.63. ISBN 1405835729.
- ↑ Gilsdorf, Ethan «Elvish Impersonators». The New York Times, 23-03-2007 [Consulta: 3 abril 2007].
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.