Per a altres significats, vegeu «Elies (desambiguació)». |
Icona russa del s. XVI amb Elies portat als cels (Nivnij Novgorod) | |
Nom original | (he) אליהו |
---|---|
Biografia | |
Naixement | Hebreu:אֱל (Eliyahu, "Yahvé és el meu Déu") 904 aC Tishbe (Jordània) (en) , possible |
Mort | 850 aC (53/54 anys) Jericó (Estat de Palestina), a prop de |
Sepultura | La tradició diu que un carro de foc se'l va emportar al cel; altres indiquen l'enterrament al Mont Carmel (Cisjordània) o Kfar Yassif, prop d'Acre (Israel) |
Profeta | |
Dades personals | |
Grup ètnic | Israelites |
Religió | Jahvisme |
Activitat | |
Camp de treball | Profecia i cristianisme |
Ocupació | taumaturg, profeta |
Activitat | (Floruit: segle IX aC ) |
Professors | Ahià |
Alumnes | Eliseu |
Orde religiós | Els carmelites el veneren com a pare de l'orde |
profeta | |
Celebració | Església Catòlica, Església Ortodoxa, esglésies orientals, esglésies protestants, Islam, Fe bahà'í |
Pelegrinatge | Cova d'Elies al Mont Carmel (Israel) |
Festivitat | 20 de juliol |
Iconografia | Amb un rotlle, com a profeta; pujant al cel muntant en un carro de foc; amb una espasa de foc; amb hàbit carmelita: com a eremita, amb un corb que li porta pa |
Patró de | Carmelites |
Cronologia | |
Elijah and the prophets of Baal (en) | |
visió | |
ascensió al cel |
Segons la Bíblia, Elies o Elias (hebreu: אֵלִיָּהוּ, ʔēlijˈjāhū —forma plena—, אֵלִיָּה, ʔēlijˈjāh —forma reduïda—; en llatí Ēlīās; en grec Ἠλίας) va ser un dels profetes de l'Antic Testament. [1] Era originari de Galaad. S'oposà al culte a Baal en temps del Rei del Regne d'Israel, Acab, i de Jezabel.
Elies significa El meu Déu és Jahvè.[2][3][4]