Emmagatzematge secundari

L'emmagatzematge secundari, memòria secundària, memòria auxiliar o memòria externa és el conjunt de dispositius i suports d'emmagatzematge, que conformen el subsistema de memòria d'un ordinador, al costat de la memòria principal. També anomenat perifèric d'emmagatzematge. No s'han de confondre els "dispositius d'emmagatzematge de dades" amb els "suports d'emmagatzematge", ja que els primers són els aparells que llegeixen o escriuen les dades emmagatzemades en els suports. La memòria secundària és un tipus d'emmagatzematge massiu i permanent (no volàtil), que a diferència de la memòria RAM (volàtil), té major capacitat d'emmagatzematge que la memòria principal, encara que és més lenta que aquesta.

El procés de transferència de dades amb un equip informàtic se l'anomena "procés de lectura". El procés de transferència de dades des de l'ordinador cap a l'emmagatzematge es denomina "procés d'escriptura".

Per a emmagatzemar informació s'usen principalment tres tecnologies:

1. Magnètica (ex. disc dur, disquet, cintes magnètiques);
2. Òptica (ex. CD, DVD, etc.)
3. Alguns dispositius combinen ambdues tecnologies, és a dir, són dispositius d'emmagatzematge híbrids, per ex., discs Zip.
4. Tecnologia Flash (targetes de memòries flash)

L'emmagatzematge secundari és una forma permanent, massiva i necessària per guardar les dades. Aquesta forma garanteix la permanència de dades a falta del subministrament continu d'energia, però l'accés a la informació ("dades") és més lent que en el cas d'una memòria primària.