L'empatia (del grec antic ἐν, 'dins, a l'interior' i πάθoς, 'patiment', 'el que està succeint')[1] és la participació efectiva i, en general, emotiva, d'una persona en una realitat aliena. Ser empàtics és ser capaços de "llegir" emocionalment les persones, de comprendre'n les emocions i els sentiments.[2][3] Sembla que sigui un mecanisme adaptatiu (atès que afavoreix l'altruisme i la comunicació). Si bé és una qualitat innata (totes les persones són capaces d'identificar les emocions d'altri i comparar-les amb les pròpies i tothom posseeix aquesta capacitat en un grau concret), pot cultivar-se i augmentar mitjançant l'educació en valors, la meditació o pràctiques com el voluntariat, entre altres; és a dir, es pot aprendre a ser empàtic. Les persones empàtiques són capaces d'escoltar els altres i de comprendre els seus motius i preocupacions; tendeixen a ser més obertes i intel·lectualment estimulants i, en conseqüència, resulten més populars i reben més reconeixement social. Una persona empàtica sap reconèixer les necessitats comunicatives i emocionals dels altres i sovint s'anticipa a les seves demandes. Però un excés d'empatia, o el no distanciament respecte al patiment dels altres, pot provocar una depressió, freqüent en professions assistencials (com els assistents socials o les infermeres) i en la docència.
Els educadors han de tenir una gran capacitat empàtica, atès que han d'entendre els seus infants completament.[4] Els mestres empàtics milloren la motivació i les habilitats acadèmiques dels nens, com la lectura, l'escriptura i les habilitats aritmètiques. Un ambient positiu creat pel professor o professora també salvaguarda i augmenta la motivació dels nens i nenes per a l'aprenentatge, d'acord amb un estudi finlandès.
Les persones amb capacitat d'empatia també són capaces d'interaccionar millor amb els animals no humans, de la mateixa manera que sembla que hi ha animals no humans empàtics, com ara els dofins.