Emperador Wu de Han

Emperador Wu de Han
	;
Nom de temple	世宗
Nom pòstum	孝武皇帝
Biografia
Naixement	(zh-hant) 劉徹 ; 7 juny 156 aC ; Chang'an
Mort	29 març 87 aC (68 anys); Chang'an
Príncep hereu
	150 aC – 9 març 141 aC
Emperador de la Xina Han Occidental
	9 març 141 aC – 29 març 87 aC ; ← Emperador Jing de Han – Emperador Zhao de Han →
Activitat
Ocupació	poeta
Període	Jiànyuán (建元) 140–135 aEC; Yuánguāng (元光) 134–129 aEC; Yuánshuò (元朔) 128–123 aEC; Yuánshòu (元狩) 122–117 aEC; Yuándĭng (元鼎) 116–111 aEC; Yuánfēng (元封) 110–105 aEC; Tàichū (太初) 104–101 aEC; Tiānhàn (天漢) 100–97 aEC; Tàishĭ (太始) 96–93 aEC; Zhēnghé (征和) 92–89 aEC; Hòuyuán (後元) 88–87 aEC;
Família
Família	Casa de Liu
Cònjuge	Emperadriu Chen Jiao ; Li Furen ; Lady Yin ; Xing Xing'e ; Li Ji ; Empress Wei Zifu ; Lady Wang ; Gouyi
Fills	princess Yian; () ; princess Shiyi; () Empress Wei Zifu; Liu Hong; () Lady Wang; princess Zhuyi; () Empress Wei Zifu; Emperador Zhao de Han; () Gouyi; Liu Bo; () Li Furen; Liu Ju; () Empress Wei Zifu; princess Weichang; () Empress Wei Zifu; princess Yangshi; () Empress Wei Zifu; Liu Xu; () Li Ji; princess Eyi; () ; Liu Dan; () Li Ji
Pares	Emperador Jing de Han i Empress Wang Zhi; Empress Wang
Germans	Princess Pingyang; Princess Nangong; Princess Longlü; Jin Su; Liu Rong; Liu Pengzu; Liu Cheng; Liu Ji; Liu De; Liu Fa; Liu Shun; Liu Yue; Liu Eyu; Liu Fei, Prince of Jiangdu; Liu Sheng; Liu Yu; Liu Duan

Han Wudi (literalment "emperador Wu -guerrer- dels Han", en xinès tradicional 漢武帝, xinès simplificat 汉武帝, pinyin Hànwǔdì, Wade-Giles Wu Ti) (156 aEC – 29 de març del 87 aEC), de veritable nom Liu Che^[1] (劉徹), fou el setè emperador de la dinastia Han (202 aEC al 220 EC) que va governar la Xina des del 141 aEC fins al 87 aEC.^[2]^[3]

En la historiografia xinesa se'l considera l'emperador més important de la dinastia Han i un dels més rellevants de la història xinesa juntament amb l'emperador Taizong de la dinastia Tang i l'emperador Kangxi de la dinastia Qing. Va establir un estat centralitzat i autocràtic molt eficaç i sota el seu regnat, el país va arribar a la seva màxima extensió territorial, abastant des del Kirguizstan modern a l'oest, fins a Corea al nord-est i el Vietnam al sud. Així, la Xina va esdevenir un dels països més poderosos del món.

D'altra banda, l'emperador Wu va adoptar els principis del confucianisme com doctrina oficial de l'estat i va recuperar els "clàssics confucians", proscrits per la breu dinastia precedent, instaurant l'obligació d'ensenyar-los als futurs funcionaris. Aquesta reforma es va mantenir durant tota la resta de la Xina imperial i va tenir una influència enorme sobre civilitzacions veïnes.

↑ Paludan, 36
↑ Pollard, Elizabeth. Worlds Together Worlds Apart. 500 Fifth Avenue, New York, N. Y. 10110: W. W. Norton & Company, Inc., 2015, p. 238. ISBN 978-0-393-91847-2.
↑ Pirazzoli-T'Serstevens, Michèle; Bujard, Marianne; Chaussende, Damien. Les dynasties Qin et Han: 221 av. J.-C.-220 apr. J.-C. París: les Belles lettres, 2017. ISBN 978-2-251-44638-7.

[Paludan,_36-1] Paludan, 36

[2] Pollard, Elizabeth. Worlds Together Worlds Apart. 500 Fifth Avenue, New York, N. Y. 10110: W. W. Norton & Company, Inc., 2015, p. 238. ISBN 978-0-393-91847-2.

[3] Pirazzoli-T'Serstevens, Michèle; Bujard, Marianne; Chaussende, Damien. Les dynasties Qin et Han: 221 av. J.-C.-220 apr. J.-C. París: les Belles lettres, 2017. ISBN 978-2-251-44638-7.

[1]

[2]

[3]