Eos

Eos

Eos, per Evelyn De Morgan (1850-1919), 1895 (Museu d'Art de Columbia, SC).
Tipus	personificació de foreglow (en) , alba deïtat grega deessa titànide deïtat solar
Context
Present a l'obra	Ilíada
Mitologia	Religió a l'antiga Grècia
Dades
Gènere	femení
Residència	A la riba de l'Oceà
Família
Parella	Zeus, Cèfal, Cleitus (en) i Orió
Cònjuge	Astreu, Cèfal (fill d'Hermes) i Titonos
Mare	Tia
Pare	Hiperíon
Fills	Bòreas, Zèfir, Notos, Hèsper, Faetont, Fòsfor, Apeliotes, Euros, Caecias, Lips, Sciron (en) , Astrea, Pyroeis (en) , Phaenon (en) , Stilbon (en) , Aoos, Emació, Mèmnon i Argestes (en)
Germans	Hèlios (el Sol) i Selene (la Lluna)
Altres
Domini	Deessa de l'aurora
Equivalent	Aurora

En la mitologia grega, Eos (en grec, ἡ Ἠώς -Ēṓs-, gen. Ἠοῦς ‘aurora') era la deessa titànica de l'aurora, que sortia de la seva llar a la vora de l'oceà que envoltava el món, per anunciar el seu germà Hèlios, el Sol. Com a dea de l'aurora, obria les portes del cel (amb «dits enrojolats», segurament una referència a núvols enrojolants durant el cel rogenc propi de l'alba o del capvespre) perquè Hèlios pogués conduir el seu carro pel cel cada dia.

Eos era la filla d'Hiperió i Tea (o Pal·las i Estix) i germana d'Hèlios (el Sol) i Selene (la Lluna), «que brilla sobre tots els que estan a la Terra i sobre els immortals déus que viuen a l'ample cel», va dir Hesíode (Teogonia, 371-374).

L'adoració de l'aurora com a dea va ser heretada dels temps indoeuropeus. El seu equivalent en la mitologia romana era Aurora («Eos» és un cognat del llatí «Aurora» i del sànscrit (vèdic) Ushás ‘Aurora’,^[1] sànscrit Uṣánas ‘estel de l'alba, Venus’),^[2] i en la mitologia etrusca, Thesan. L'aurora va passar a ser associada a la religió romana amb Matuta, més tard coneguda com a Mater Matuta i també associada amb els ports marítims.

Tenia un temple al Fòrum Boari. L'11 de juny se celebrava la Matràlia en aquest temple en honor de Mater Matuta. Aquest festival només era per a dones en el seu primer matrimoni.