Epifania

Adoració dels Reis Mags d'El Greco, 1568, Museu Soumaya, Ciutat de Mèxic.

Epifania és una paraula que deriva del grec ἐπιφάνεια i que significa manifestació.[1]

Amb aquest sentit, l'epifania al cristianisme es vincula actualment amb la festa de l'adoració a Jesús dels tres Reis o Savis d'Orient, tradicionalment celebrada el 6 de gener, que amb la seva presència manifestaven el reconeixement del paper de Jesús com a Messies.

En un sentit més general és una sobtada sensació de realització o comprensió de l'essència o del significat d'alguna cosa. En general es tracta d'una experiència subjectiva quan un pensament inspirat i il·luminant esdevé que sembla de naturalesa divina.

Entre els personatges que afirmen haver tingut una experiència d'epifania hi ha: Buda, Moisès, Mahoma, Jakob Böhme o James Joyce.

Epifania, en recerca qualitativa, concretament en l'autobiografia, és un moment que l'informador o persona investigada troba especialment rellevant i significatiu.[2]

  1. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.200. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014]. 
  2. Gibbs, Graham. El análisis de datos cualitativos en investigación cualitativa (en castellà). Madrid: Morata, Octubre 10, 2012, p. 200. ISBN 9788471126856. 

Developed by StudentB