Erlenmeyer

Erlenmeyer.

Un erlenmeyer, o matràs d'Erlenmeyer o flascó d'Erlenmeyer, és un recipient de vidre cònic amb un coll cilíndric i pla per la base que s'utilitza en els laboratoris. Gràcies a la seva forma és molt estable i facilita que hom en pugui rascar les parets per desenganxar-ne els precipitats.[1] S'empra en les valoracions, per manipular líquids més aviat volàtils i en treballs generals de laboratori.[2] Fou dissenyat pel químic alemany Richard August Carl Emil Erlenmeyer (1825–1909) el 1861,[3] del qual prové el nom.[1]

  1. 1,0 1,1 «Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball | TERMCAT». [Consulta: 27 setembre 2022].
  2. Alegret, Salvador. Diccionari de l'utillatge químic. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1977. ISBN 84-7283-013-6. 
  3. Erlenmeyer, E. «Zur chemischen und pharmazeutischen Technik». Zeitschrift für Chemie und Pharmacie, 3, Gener 1860, pàg. 21-22.

Developed by StudentB