Escacs

Infotaula jocEscacs
Tauler d'escacs
Tipusjoc seqüencial, esport mental i esport individual Modifica el valor a Wikidata
Data de creaciósegle VII Modifica el valor a Wikidata
EpònimXa Modifica el valor a Wikidata
Jugadors2
Preparació< 1 min
DuradaDe 2 minuts a 1 hora; fins a 7 hores en partides de torneig
ComplexitatAlta
EstratègiaMolta
AtzarNo
HabilitatsEstratègia, tàctica
Nombre mínim de jugadors2 Modifica el valor a Wikidata
Nombre màxim de jugadors2, 3 i 4 Modifica el valor a Wikidata
Gènerejoc de reflexió i joc abstracte Modifica el valor a Wikidata
Més informació
BoardGameGeek171 Modifica el valor a Wikidata

Els escacs són un joc de tauler de naturalesa recreativa i competitiva per a dos jugadors. Segons els historiadors dels escacs, el joc original en què es basa fou el xaturanga, que es practicava a l'Índia al segle VI dC,[1] i que es va transmetre des d'allà cap a Pèrsia i l'orient d'una banda, i cap al món àrab de l'altra. La forma actual del joc, anomenada més específicament escacs occidentals (o escacs internacionals), per diferenciar-lo dels seus predecessors i d'altres variacions actuals, sorgí al sud-oest d'Europa durant la segona meitat del segle xv,[2] a partir del xatranj. Els escacs occidentals pertanyen a la mateixa família dels actuals xiangqi (escacs xinesos) i shōgi (escacs japonesos).

Els escacs són un dels jocs més populars del món, practicat per milions de persones en torneigs (d'aficionats i professionals), clubs, escoles, a través d'Internet, per correspondència i de manera informal. Hom troba característiques d'art i de ciència en les composicions escaquístiques i en la seva teoria, que abraça obertures, mig joc i finals, les fases en què tradicionalment se subdivideix el transcurs del joc. En la terminologia escaquística, els jugadors d'escacs són coneguts com a escaquistes. Els escacs, que són un joc d'estratègia i de tàctica, no impliquen l'element sort, amb l'única excepció pel que fa al sorteig dels colors a l'inici de la partida (les blanques sempre fan el primer moviment) i són especialment coneguts per la seva alta complexitat.

El joc (o partida d'escacs) es disputa en un escaquer, un tauler de caselles clares i fosques, en el qual, a l'inici, cada escaquista controla setze peces amb diferents formes i característiques. L'objectiu de la partida és fer escac i mat (també anomenat simplement mat) al rei de l'adversari. Els teòrics dels escacs han desenvolupat una gran varietat d'estratègies i tàctiques per a assolir aquest objectiu, encara que en la pràctica no sigui un fet gaire habitual, ja que els jugadors amb un gran desavantatge tenen l'opció de rendir-se o d'abandonar la partida davant la derrota imminent, o abans de rebre el mat.

Les competicions oficials d'escacs es van iniciar al segle xix i Wilhelm Steinitz va ser considerat el primer campió del món d'escacs. Des del primer terç del segle xx, dues organitzacions d'àmbit mundial, la Federació Internacional d'Escacs i la Federació Internacional d'Escacs per Correspondència organitzen competicions que apleguen els millors escaquistes d'arreu del món. L'actual campió del món absolut (des del maig de 2023) és el xinès Ding Liren[3] i la campiona mundial femenina (des de 2013) és la xinesa Hou Yifan.[4][5]

Els escacs van ser reconeguts com a esport pel Comitè Olímpic Internacional el 2001. Tenen olimpíades específiques (bianuals) i campionats mundials en totes les categories per sexes i edats.

El Dia Internacional dels Escacs es commemora cada any el dia 20 de juliol,[6] (data de fundació l'any 1924 de la Federació Internacionals d'Escacs, sovint anomenada amb l'acrònim FIDE), tot i que anteriorment s'havia establert com a dia el 19 de novembre, data de naixement de José Raúl Capablanca.[7]

A Castellar del Vallès hi ha el Museu Nacional dels Escacs de Catalunya.[8]

  1. Filguth (b), 99.
  2. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Kasp7
  3. García, Leontxo. «Ding, el primer jugador xinès campió del món d'escacs, després de jugar com a un kamikaze en el moment de més tensió». El País, 30-04-2023. [Consulta: 30 abril 2023].
  4. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades WChHou1
  5. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades WChHou2
  6. «Dia Mundial dels Escacs». UNESCO. [Consulta: 27 juliol 2024].
  7. «Per què se celebra el 19 de novembre el Dia Internacional dels Escacs?». Filo.news. [Consulta: 27 juliol 2024].
  8. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 49. ISBN 84-393-5437-1. 

Developed by StudentB